divendres, 17 de febrer de 2017

"CURA I TECNOLOGIES: IMPLICACIONS ÈTIQUES I POLÍTIQUES"


Lucy Suchmann membre de la Universitat de Lancaster i del Centre for Sciencie Studies, va oferir aquesta conferència el dia 19 de gener de 2017 al Palau Macaya de Barcelona, dintre del projecte "En mans de màquines" de la UAB.

Comença amb dues preguntes:

1.- En què ens basem quan diem que no hi ha prou recursos per finançar cuidadors humans per a la gent gran?

2.- Basant-se en que acceptaríem que els cuidadors-robots són la solució?.

Avui, a Texas, s'està perfeccionant un robot, entre la Universitat i IBM, que asseguren que farà les funcions de cuidador amb molta eficiència.

La conferenciant explica les evidents diferències entre un cuidador humà i un robot, per perfecte que pugui arribar a ser. L´humà proporciona contacte visual i cura en la manera d'atendre.
El robot és molt fred i distant inclús físicament (parlem 'per exemple del subministrament de medicaments).

Trobem antecedents dels robots humanoides en els autòmats, la mecànica i l'Alquímia.

Els autòmats van ser un espectacle per a la gent. En el món àrab ja se'n troben en el segle XII.

Actualment ja tenim un robot anomenat Kysmet, que pretén incorporar emocions a les seves funcions. Respon a canvis d'entonació de la veu i de moviments facials i ell canvia l'expressió de la seva cara.

Mertz és un altre robot que va aprenent a partir de l'experiència que l'envolta i va donant respostes lògiques.

Gibo és un altre robot, que té un vídeo a You Tube rodejat d'una família típica nord-americana, on el robot és l'element central. La família representa el món que desitjaria un "Gibo". El vídeo incorpora una petició de fons a la gent per desenvolupar el projecte de la incorporació dels robots a la vida quotidiana.

Està en marxa la creació de robots que fan de majordoms o personal domèstic. Google assegura que el que està fabricant, l'any 2020, serà capaç de cuinar.

Pels robots, el seu entorn eficient és, per exemple, les línies de fabricació en sèrie. L'entorn domèstic és molt més complex.

Les persones que necessiten assistència, necessiten companyia. Ha de ser possible donar serveis d'atenció humana i no per robots. S'han de plantejar solucions en aquesta direcció.

divendres, 3 de febrer de 2017

"PENSAR L'AMOR, PENSAR L'EXISTÈNCIA"/KIERKEGAARD

El passat dia 10 de gener a la Biblioteca Vila de Gràcia, Laura Llevadot, professora de Filosofia de la UB, fa oferir aquesta conferència dintre del cicle "L'aventura de conèixer; imaginació i poder. Que hi diu la Filosofia"

Comença amb aquest aforisme. "El poder és allò que fa que siguem com som" En l'experiència de l'amor ens retratem; ens definim. Esdevenim qui som. S'experimenta la temporalitat. En les relacions d'amor ens hi juguem la vida. 

¿Com vull viure jo?, pregunta subjectiva que deixa fora els coneixements de psicologia, economia, etc. que donen receptes preestablertes.

Soren Kierkegaard senyala tres àmbits d'existència:

1,. Ètic: Si troba bé amb les normes socials establertes. Exemple, el matrimoni burgès. Equival a triar-se un mateix. Triar allò que et permetrà seguir triant. Es tria viure en parella.

2. Estètic: Parlem de Don Joan, de Faust, de l'amor eròtic. Planteja: Tant si tries casar-te com si no, t'empenediràs.

Don Joan és esclau de si obté o no l'objecte que desitja. El seu estat d'ànim depèn d'això.
El desig s'oposa al poder.

3.- Religiós: Deure absolut amb la norma. Exemple: Abraham i la seva creença en la virtut de l'absurd.
Creure és creure en el impossible. Creure en el possible és un càlcul.

Triem a l'objecte que em retorna la imatge de mi mateix.

Amor preferencial, analogia amb el capitalisme: em relaciono amb l'altre perquè n'obtinc un benefici.

Relacionar-te amb algú diferent, per creença, en el secret de l'altre. Estima a l'altre com Abraham estima a Déu. Donar sense saber.

dimarts, 24 de gener de 2017

"ARTS ESCÈNIQUES"


El dia 13 de desembre passat al CCCB dintre del Cicle "Saber, fer, comprendre", Victòria Szpunberg, dramaturga, professora de l'Institut del Teatre, va oferir aquesta conferència.

La ponent incorpora la filosofia al teatre. Ha explicat les seves experiències a la Sala Becket.

Comença per recomanar veure a través de Google el que s'explica de Passolini sobre el feixisme (de com va utilitzar aquest artista el cine contra l'esmentada ideologia).

A partir de les seves pròpies vivències defineix diverses tipologies:

1.- L'autora sospitosa.- Escriu teatre a partir de la literatura més un manual d'instruccions. Elabora una mena de cartografia per on transiten els actors. Fer d'autor és una mena d'inconformisme.

El teatre no existeix sense el públic. Destaca que als grecs els atreia el contingut de les obres.

Ara, sovint, el públic va a veure autors star-system. Sovint els autors s'amollen a les pressions del mercat o de l'entorn.

El teatre ha de ser un mirall on el públic s'ha de veure reflectit.

L'autor és el que menys cobra. Creu que molts escriuen sense experiències viscudes.

2.- La dramaturga lampista: Fa instal·lacions, teatre infantil, arranjaments, etc. Fa de tot i de tot nivell. Treballa en equip per fugir de l'egocentrisme. Se sent més còmoda treballant en sales alternatives on no té la pressió del políticament correcte. Defensa la dramatúrgia com a lampisteria.

Les presses contaminen el procés teatral. Es busquen resultats rapits i rendibles. Hi ha perversió de les polítiques de subvencions

3.- La professora ignorant: Dona classes a l'Institut del Teatre. No és senzill trobar la resposta a com començar a ensenyar.

Aprèn dels alumnes: els hi pregunta perquès. Evita el paternalisme. Observa que hi ha gent que vol escriure i no llegeix. Transmet el valor de donar-se temps.

Si voleu veure i sentir la Victòria, aquest vídeo d'una mica més de sis minuts, segur que us clarificarà el meu atapeït i una mica confús resum:

dilluns, 16 de gener de 2017

"ESTUDIS DEL MALESTAR" - DETERIORAMENT I DESPRESTIGI DE L'ESTAT DEL BENESTAR


El dia 12 de desembre passat, al Palau Macaya va anunciar aquesta conferència a càrrec de José Luis Pardo, amb aquesta introducció:

"L'erosió de l'estat del benestar es va gestar durant els anys de bonança econòmica i s'ha consumat amb la crisi. Avui vivim en les antípodes, en l'estat del malestar. Què ens ha portat fins aquí?

A càrrec de: José Luis Pardo, catedràtic de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid i autor de l'assaig "Estudis del malestar"".

Després de la II Guerra Mundial es va signar, a més de la pau militar, l'acord per la pau social que va ser el fonament polític de la segona meitat del segle XX.

El desprestigi de l'estat del benestar comença abans de la crisi del 2008. El pacte social es qualifica de poc acceptable des de la lògica econòmica. Es diu que pot propiciar la "gorroneria". Aquest plantejament va anar guanyant adeptes influents com, per exemple Margaret Thatcher.

Des del neoliberalisme es diu que els estats hagueren de gestionar-se com negocis. Es critica tot el que és públic i l'excessiu proteccionisme. Els "paganos "miren als "gorrones" com a elements perillosos que cal treure fora del sistema.

L'enfrontament social corresponent es veia com un incentiu a la competitivitat.Es veia venir un nou paradigma: Tot canviarà. La realitat ha estat que en comptes de que el nou paradigma portés a guanyar més diners, com alguns creien, va esclatar la crisis.

Es va polititzar el malestar. La identitat és per definició antagònica. Sempre ha d'enfrontar-se a l'enemic. Així que hi ha verdadera política quan hi ha antagonisme. El Pacte Social, diuen molts, falsifica aquesta realitat. Nega la violència que està en l'origen de tots els drets.

Estem destruint el model antic de la política però no es crea un nou model. Resulta que calen "paganos" i "gorrones". La conclusió del conferenciant és que és necessària la política més l'economia i l'economia amb política.

Si us interessa escoltar tota la conferència (37 minuts), aquí teniu el vídeo:

divendres, 13 de gener de 2017

MERCAT DE NADAL DEL LLIBRE. EDICIÓ 2016


El dia 10 del passat desembre es va celebrar aquesta nova edició de l'anomenat Sant Jordi d'Hivern.

Diversos escriptors són entrevistats i parlen de la seva obra o del seu últim llibre. És una oportunitat per conèixer una mica el rerefons de les seves obres.

El primer interviu a què vaig assistir estava protagonitzat per Ramon Gener que parlava del seu llibre "L'amor et farà immortal". Realment desconec com escriu aquest popular personatge televisiu que es mou en el món de l'òpera, però la temàtica del llibre i el seu entusiasme em van interessar.

Aquestes són les paraules de Gener en relació al seu relat:

«El meu pare va morir dues vegades. La primera, un matí assolellat en el qual l'Alzheimer va ennuvolar la seva ment i em va oblidar. La segona, tres dies abans de Nadal, quan, convertit en el Bolero de Ravel, va deixar de respirar. Aïllat del món entre sentiments de culpa i alleujament, no podia deixar de plorar i somiar-lo. Perdut en la seva enorme absència, vaig buscar en les vides d'altres homes i dones que havien passat pel mateix que jo una explicació a totes les emocions que m'aclaparaven. De la mà de les deesses gregues del destí, vaig emprendre un viatge per l'espai i el temps per trobar respostes. Vaig volar fins a la cofurna on Verdi va compondre Nabucco; a la bromosa estació de tren on la Clara Schumann es va acomiadar per sempre més de Johannes Brahms; a la nit màgica en la qual Joaquín Rodrigo va donar vida al Concierto de Aranjuez...»

La segona entrevista que vaig seguir va ser la que van fer a Sor Maria Caram que comentava el seu llibre "Cap a una societat més humana".

En aquest cas, tampoc tinc idea de com escriu aquesta monja tan controvertida i mediàtica, però el que va dir sí que em va resultar curiós:

Ella va estar cinc anys en un convent de clausura, del que va sortir per obrir-se al món. Afirma que els convents actualment estan buits precisament perquè les monges s'han allunyat de la gent.

Afirma que en l'esperit de l'Evangeli es troba l'autèntic humanisme i això comporta practicar la proximitat. Passar-se a la pell de l'altre i recórrer el seu camí. Després, tornar-li les seves sabates perquè ell el faci.

Va comentar dues anècdotes: l'últim ministre de l'interior, el nom del qual crec que no és necessari reproduir, va denunciar-la pel contingut d'un dels seus llibres, tot assenyalant-li que havia de callar.

Quan el Papa actual la va rebre, després d'escoltar-la, li va dir que ella seguís amb la seva tasca. Curiosament molts dels que la desqualificaven abans d'aquesta trobada, quan van veure-la fotografiada al costat del Papa, van canviar la seva actitud vers ella.

La tercera entrevista va ser la que va oferir Rosa Regàs. La base el seu llibre "Amics per sempre".
Va descobrir que va ser Manuel Vázquez Montalbán qui li va despertar el compromís polític i social a partir del seu plantejament de què tot el que passa està interrelacionat.

També va parlar de la influència que va tenir haver conegut personatges com Carles Barral, Mario Vargas Llosa, Marcel Duchamps i Salvador Dalí, entre altres, dels quals en parla el seu últim llibre.

Finalment, vaig assistir al diàleg entre Roger Sampere Roig, fill de Montserrat Roig i Aina Torres.
Van fer un repàs a la seva biografia. Van parlar tant de la seva vida tant en l'àmbit particular com de la seva faceta com escriptora, activista i presentadora de televisió.

Aquestes van ser una part dels actes que es van portar a terme en aquest dia. Va haver-hi actuacions musicals, espectacles teatralitzats, poesia, etc.

diumenge, 8 de gener de 2017

"SABER, FER COMPRENDRE" - "SET PROPOSTES PER A LA PROPERA QUINZENA"


Dia 29-11-16 al CCCB. Ponent: Manel Ollé: escriptor i professor universitari d'Història i cultura de la Xina a la Universitat Pompeu Fabra.

La xarxa tendeix al placebo i al miratge i les pràctiques dominants imposades. Cal escapar d'això. Cal capacitat de resposta i la reacció.

1.- Apertura i eixamplament d'horitzons. Apertura disciplinar; apertura generacional; aspiració a sortir de la zona de confort (militàncies i dogmatismes).

Els euro-americans mirem en fora de forma condescendent; des d'una presumpta superioritat. No sortim mai de la closca dels temes. Hi ha un "jasemenfot" subjacent. Ho convertim tot en un parc temàtic.

És necessari mirar tots els fenòmens des del punt de vista històric; les migracions, els refugiats...els d'abans, però també els d'ara mateix.

Comprendre no vol dir mirar la història. Trobem racisme, paternalisme. Hi ha tancament mental i surten populismes, etc.

2.- Conèixer a fons cultures com la xinesa val la pena. Coneixerem peculiaritats i maneres d'afrontar problemes similars als nostres. Cal confrontar aquella cultura amb la nostra. Tot ajuda a conèixer el present.

3.-  Independència crítica. Treballar al marge dels mitjans de mediatització. Escoltar a historiadors, filòsofs i literats és necessari per millorar la societat.

Les humanitats són una peça clau.

4.- "Conversa" amb els coetanis i amb els antics. Fer contemporanis els cànons antics. Escolta atenta i profunda amb tothom per lluny que estiguin en qualsevol aspecte.

5.- "Referencialitat": Necessitat de la projecció social per portar la reflexió a la conversa. Això proporciona efectes multiplicadors. Capacitat de generar discurs i debats.

Critica a la Universitat que només prima les publicacions en determinades revistes influents (àmbit Ibex-35). Es donen subvencions a universitats privades. Es penalitza escriure llibres o fer traduccions.

6.- "Radicalitat": fer del tot el que fem. No quedar-se en la tebior ni a mitges. Anar més enllà del joc. És millor el silenci que la gesticulació vana. Voluntat de no trair la complexitat.
Aportacions innovadores (espais alternatius). Escapar del establert institucionalment.
Humor i sàtira també radicals.

7.- "Inacabament" germinal/productiu: no donar res per acabat.

dijous, 5 de gener de 2017

"QUINS LÍMITS ENS CALEN PER A LES MANIPULACIONS GENÈTIQUES?"


El dia 24 de novembre de 2016, al Palau Macaya, Salvador Masip, professor de biologia molecular i cel·lular de la Universitat de Leicester i Núria Terribas, advocadessa i directora de la Fundació Víctor Grífols van oferir aquest debat, actuant de moderador el periodista Lluís Reales.

Salvador Masip és també l'autor del llibre "Jugar a ser déus".
El mateix Masip comença la seva intervenció preguntant a l'audiència que faria la gent si la ciència els oferís immunitat al càncer pels seus futurs fills. La resposta va ser d'acceptació per part del cent per cent.
Quan va preguntar que faríem si hi hagués la possibilitat de poder decidir sobre la intel·ligència, el color dels ulls o l'alçada dels fills, la resposta no va ser, ni molt menys unànime. Aquí, ell va senyalar que els límits els ha de trobar la societat.

Núria Terribas va explicar que els consensos ètics no es poden aconseguir a escala global i si en l'àmbit de país individual. La Xina, per exemple no te marc regulador. Menciona la tècnica de Knsper sobre l'ADN, a través de la qual es pot treure i canviar un gen de manera relativament senzilla segons els assajos clínics actuals.

Ens frenen les lleis i el risc que passi alguna cosa inesperada. A tenir en compte que les noves tècniques només estaran a l'abast de la gent amb més diners. D'altra banda, això sempre ha passat; per exemple amb els antibiòtics quan es van començar a utilitzar.

Cal considerar la diferència entre curar i millorar.

Sobre les cèl·lules mare la qüestió és que les millors són les dels embrions. Ara s'utilitzen la d'embrions fracassats en els processos de reproducció assistida.

Alerta sobre els tests genètics que ja es poden fer a través d'internet que finalment el metge interpreta com una previsió del risc estadístic, el qual és una veritat relativa.

Anem a la lectura de l'ADN per saber tota la informació de les persones i donar tractaments.

Els mitjans de comunicació, sovint creen falses expectatives. Caldria que fossin més objectius i tenir més coneixements del tema.

Una alerta més: els centres de recerca demanen "titulars" als científics!