dimarts, 30 de gener de 2018

ANGELETA FERRER SENSAT, UNA VIDA AL SERVEI DE L'EDUCACIÓ


Ahir, 29 de gener a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, Carles Bastons, catedràtic i autor de diversos llibres, va oferir una conferència sobre Angeleta Ferrer, a qui va conèixer i tractar personal i professionalment.

A més dels apunts biogràfics, Bastons va parlar de la personalitat d'aquesta gran pedagoga, del seu ideari i de la manera que tenia de tractar els seus alumnes i companys de feina. Val a dir que tot van ser elogis: persona intel·ligent, oberta, respectuosa, lluitadora i honesta.

Reprodueixo, per comoditat la biografia que publica la Viquipèdia, que recull, bàsicament els trets més significatius que va destacar el conferenciant:

"Àngels Ferrer i Sensat (Barcelona, 18 de maig de 1904 - 30 de novembre de 1992) fou una mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals amb vocació des de ben petita, va marcar un abans i un després en l'ensenyament, amb la manera genuïnament catalana d'entendre el món i explicar-lo als homes i dones d'avui. Actualment hi ha un institut a Sant Cugat.

Biografia

Filla de la pedagoga Rosa Sensat i de l'industrial David Ferrer i Vallès, neix a Barcelona el 18 de maig del 1904. El 1914 entra a l'Escola Municipal Bosc de Montjuïc, que dirigia la seva mare. Tot i que la mare fou un referent constant al llarg de la seva carrera, Àngels Ferrer i Sensat orientà des de molt jove els interessos cap a les ciències naturals i experimentals.

Es llicencia en ciències naturals per la Universitat de Barcelona el 1926. El mateix any, a proposta del degà, entra com a professora a la càtedra de zoografia d'articulats i s'encarrega de les pràctiques de ciències del darrer curs de l'Institut Balmes, fins al 1933. També fa de professora de biologia i ciències naturals al centre de batxillerat Monturiol de la Mútua Escolar Blanquerna.

Paral·lelament, dissenya i coordina el Centre d'Ensenyament de Ciències Naturals per a Museus, per encàrrec de Manuel Ainaud Sánchez, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Després de set anys, s'embarca en el projecte de creació de l'Institut-Escola del Parc, on fomenta l'ensenyament experimental de les ciències naturals amb una visió holística del currículum pedagògic. Després de la Guerra Civil perd els càrrecs de catedràtica i és provisionalment traslladada a l'Institut Isabel la Catòlica de Madrid. El 1941 ha de tornar a opositar.

Quan retorna a Catalunya, treballa divuit anys a l'Institut de Reus. Sota el règim franquista la seva activitat experimental es veu obstaculitzada constantment per limitacions institucionals, i dedica la resta de la carrera a fomentar el creixement de l'ensenyament de les ciències naturals en diversos centres de formació de batxillerat, com l'Institut de Mataró o el de la Verneda, on va treballar com a directora de l'Institut Infanta Isabel d'Aragó, els últims vint anys de carrera professional. Durant uns anys, Angeleta Ferrer va cooperar a la ciutat de Mataró fundant amb el seu marit, Alexandre Satorras, el COPEM.

L'any 1974 es va jubilar, però va romandre en contacte amb el món de l'ensenyament, el seu refugi després de la mort del marit. L'any 1982, va ser guardonada amb la Premi Creu de Sant Jordi, un premi amb la finalitat de distingir les persones que pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en el pla cívic i cultural. Va instaurar les Beques Satorras, que s'atorguen anualment per ajudar els alumnes amb currículums brillants i amb pocs recursos econòmics. El 30 de novembre de 1992 mor als 89 anys."

divendres, 19 de gener de 2018

"ORIENT I OCCIDENT: LES MANERES D'ESCOLTAR"


Ponent: Antonio Trigueros al Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona el dia 17 de gener de 2018.

Trigueros, músic, cantant, ànima de diverses agrupacions musicals, és un home que sent la música, la coneix i explica els seus secrets amb entusiasme.

Va començar la conferència desmentint allò que tant diem: "la música és un llenguatge universal". Trigueros ens va demostrar que el llenguatge musical és diferent a cada una de les cultures del món. La manera d'escoltar-la i sentir-la també.

Vam fer amb ell un viatge musical que va tocar la Xina, Japó, la Polinèsia i la Melanèsia, Índia, etc.

Ens va fer notar les diferents cadències, polifonies, ritmes i instruments que hi ha a cada lloc.

Va explicar anècdotes molt interessants. La primera va passar sobre el 1850 a Alemanya, quan el govern d'aquest país va rebre la visita d'una important delegació xinesa. Els van convidar a un gran concert. Quan va acabar el cap del govern alemany va preguntar al màxim responsable xinès quina part del concert els hi havia agradat més, senyalant el programa on constava des de l'Obertura a les diferents obres interpretades. El mandatari oriental va dir que per a ells, el millor havia sigut el que s'havia interpretat abans de l'obertura. L'alemany li va dir quer abans no havien interpretat res. Els xinesos s'estaven referint als moments que l'orquestra va destinar a l'afinació.

Un altre: Ravel i Debussy van quedar impressionats escoltant música de la Polinèsia. Ritme, percussió, etc. Tots dos van incorporar a les seves composicions traços d'aquelles melodies.

Un altre; Pels japonesos, les músiques occidentals clàssiques, fins i tot les més suaus i harmòniques els hi semblen marxes militars. Els exemples que ens va posar de músiques japoneses inspirades en la natura ens ho va fer comprendre.

També ens va impressionar la similitud entre peces cantades de la Índia i el flamenc. L'explicació és que els gitanos que van portar el flamenc a Espanya procedien de la Índia. Inclús la manera de ballar, sobretot les posicions de les mans de les ballarines hindús és molt semblant a com ho fan les bailaoras flamenques.

Una altra sorpresa: "El cant dels ocells" conté matisos claríssims de música d'origen àrab/hebreu.

En fi, una conferència molt enriquidora i distreta.

dilluns, 4 de desembre de 2017

ECOLTANT ESCRIPTORS AL MERCAT DE NADAL DEL LLIBRE


Un any més, s'ha celebrat a l'antiga fàbrica de cervesa Damm de Barcelona aquesta fira que entre altres activitats, totes relacionades amb el món editorial, organitza actes de presentació de llibres per part dels seus autors. Durant tot el dia es produeixen aquests actes en espais diferents i simultàniament; 44 en total. Cal triar doncs a quins vols anar. La durada aproximada de cada acte és de 30 minuts.

En cada una de les 8 presentacions a què vaig assistir; vaig trobar comentaris i reflexions interessants. Plantejaments que fan pensar. Aquí n'enunciaré unes quantes, que no les desenvoluparé. Ho faig per recordar-les i perquè puguin servir de punt de partida per rumiar sobre elles.

1.- Rafel Nadal, Rafel Vallbona i Joan Safont van parlar de "La Guerra Civil com a escenari de novel-la". Van dir, entre moltes altres coses: que les diverses situacions generades durant la guerra, plenes de contingut humà i amb independència de les diferents posicions ideològiques, generen espais i trames suficients per alimentar bones narracions novel·lades.
També es va parlar una mica de les dues últimes Guerres Mondials. A França, per exemple, va haver-hi una generació que va participar en les dues i generacions que no n'han viscut cap. La diferència: néixer a França o a Suïssa. També el fet que soldats alemanys jueus van morir defensant Alemanya durant la Primera i després, germans d'aquells van ser assassinats pel poder nazi a la Segona.

2.- "Literatuta compromesa" va reunir Elisabeth G. Iborra, Gemma Freixas, David Cirici, Anna Cabot i Laura Lanuza. Textos relacionats amb el drama dels refugiats, viscuts en alguns casos amb ells, i amb la col·laboració d'una integrant de la ONG "Open Arms".
Es va posar per davant de tot que aquest drama ha posat de manifest no una crisi humanitària, sinó una crisi d'humanitat. Què els refugiats són realment persones que cerquen refugi i que la majoria no aconsegueixen i que els refugiats siris som nosaltres.

3.- "Preguntes per poder no deixar de pensar". Ara el tema era la filosofia. Els que configuraven la xerrada eren Nemrod Carrasco, Josep Ramon Casafont, Marta Palacín i Candela Antón.
Sembla que la sèrie "Merlí" ha incrementat el nombre de matrícules a les Facultats de Filosofia del nostre país. Cal destacar les afirmacions de què la filosofia no serveix per ser feliç sinó per promoure el fet de pensar sobre tota mena de qüestions i sovint, fer-nos patir. Una altra afirmació que em va cridar l'atenció és la de què, segons Carrasco, la crítica sempre ha de ser destructiva.

4.- "L'amistat que perdura" va ser tractada per Care Santos, Sílvia Soler, Joan Maria Morros i Maria Climent Huguet. A més de parlar de la importància de l'amistat i de cultivar-la i de les diferències que hi ha entre les diverses maneres de relacionar-se, Sílvia Soler va fer referència a les amistats que es conserven des de la infància o la joventut tot dient que alguns d'aquests amics, si els coneixes en el moment present, no ho serien d'amics, donades les diferències de mentalitat, manera de viure, etc.

5.- "Puc heretar les malalties dels meus pares o avis?" Aquest és el llibre del genetista Manel Esteller que el va presentar acompanyat de Silvia Còppulo. El científic fa explicar el que és la Epigenética, disciplina a la que ell hi està dedicat. En definitiva el determinisme genètic és modulable i per tant uns hàbits saludables poden modificar positivament aquest determinisme. Va posar diversos exemples força il·lustratius.

6.- Recital poètic "Voler l'impossible". Una dotzena de poetes de l'Associació d''Escriptors en Llengua Catalana van oferir al públic aquest recital d'algunes de les seves obres.

7.- Jair Domínguez va fer un monòleg en clau d'humor per parlar del seu llibre que es considera d'antiajuda, titulat "Ets un merda i ho saps". La seva intervenció va ser distesa i divertida.

8.- "El cavaller Floïd, un revolucionari cultural" L'autor de la biografia d'aquest important personatge, Genís Sinca, acompanyat de Manel Haro fa fer referència a una sèrie d'anècdotes que van adornar la vida del fundador, entre altres institucions, d' Ómnium, Editorial Proa, impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana, etc., etc. Una de les més divertides és quan es van trobar a París el President Terradelles i ell en un hotel de París. Terradelles volia que tanques Òmnium perquè li feia ombra política i va demanar que els diners destinats a aquesta institució es canalitzessin a ell i el que representava. El diàleg va constar d'unes quatre hores d'un monòleg dens i repetitiu de Terradelles que quan va acabar va rebre aquesta resposta curta i contundent de Joan Baptista Cendrós (Mr. Floïd): "Miri President, jo tancaré Òmnium quan em surti dels collons i la tornaré a obrir quan em surti dels collons". Punt final.

divendres, 17 de febrer de 2017

"CURA I TECNOLOGIES: IMPLICACIONS ÈTIQUES I POLÍTIQUES"


Lucy Suchmann membre de la Universitat de Lancaster i del Centre for Sciencie Studies, va oferir aquesta conferència el dia 19 de gener de 2017 al Palau Macaya de Barcelona, dintre del projecte "En mans de màquines" de la UAB.

Comença amb dues preguntes:

1.- En què ens basem quan diem que no hi ha prou recursos per finançar cuidadors humans per a la gent gran?

2.- Basant-se en que acceptaríem que els cuidadors-robots són la solució?.

Avui, a Texas, s'està perfeccionant un robot, entre la Universitat i IBM, que asseguren que farà les funcions de cuidador amb molta eficiència.

La conferenciant explica les evidents diferències entre un cuidador humà i un robot, per perfecte que pugui arribar a ser. L´humà proporciona contacte visual i cura en la manera d'atendre.
El robot és molt fred i distant inclús físicament (parlem 'per exemple del subministrament de medicaments).

Trobem antecedents dels robots humanoides en els autòmats, la mecànica i l'Alquímia.

Els autòmats van ser un espectacle per a la gent. En el món àrab ja se'n troben en el segle XII.

Actualment ja tenim un robot anomenat Kysmet, que pretén incorporar emocions a les seves funcions. Respon a canvis d'entonació de la veu i de moviments facials i ell canvia l'expressió de la seva cara.

Mertz és un altre robot que va aprenent a partir de l'experiència que l'envolta i va donant respostes lògiques.

Gibo és un altre robot, que té un vídeo a You Tube rodejat d'una família típica nord-americana, on el robot és l'element central. La família representa el món que desitjaria un "Gibo". El vídeo incorpora una petició de fons a la gent per desenvolupar el projecte de la incorporació dels robots a la vida quotidiana.

Està en marxa la creació de robots que fan de majordoms o personal domèstic. Google assegura que el que està fabricant, l'any 2020, serà capaç de cuinar.

Pels robots, el seu entorn eficient és, per exemple, les línies de fabricació en sèrie. L'entorn domèstic és molt més complex.

Les persones que necessiten assistència, necessiten companyia. Ha de ser possible donar serveis d'atenció humana i no per robots. S'han de plantejar solucions en aquesta direcció.

divendres, 3 de febrer de 2017

"PENSAR L'AMOR, PENSAR L'EXISTÈNCIA"/KIERKEGAARD

El passat dia 10 de gener a la Biblioteca Vila de Gràcia, Laura Llevadot, professora de Filosofia de la UB, fa oferir aquesta conferència dintre del cicle "L'aventura de conèixer; imaginació i poder. Que hi diu la Filosofia"

Comença amb aquest aforisme. "El poder és allò que fa que siguem com som" En l'experiència de l'amor ens retratem; ens definim. Esdevenim qui som. S'experimenta la temporalitat. En les relacions d'amor ens hi juguem la vida. 

¿Com vull viure jo?, pregunta subjectiva que deixa fora els coneixements de psicologia, economia, etc. que donen receptes preestablertes.

Soren Kierkegaard senyala tres àmbits d'existència:

1,. Ètic: Si troba bé amb les normes socials establertes. Exemple, el matrimoni burgès. Equival a triar-se un mateix. Triar allò que et permetrà seguir triant. Es tria viure en parella.

2. Estètic: Parlem de Don Joan, de Faust, de l'amor eròtic. Planteja: Tant si tries casar-te com si no, t'empenediràs.

Don Joan és esclau de si obté o no l'objecte que desitja. El seu estat d'ànim depèn d'això.
El desig s'oposa al poder.

3.- Religiós: Deure absolut amb la norma. Exemple: Abraham i la seva creença en la virtut de l'absurd.
Creure és creure en el impossible. Creure en el possible és un càlcul.

Triem a l'objecte que em retorna la imatge de mi mateix.

Amor preferencial, analogia amb el capitalisme: em relaciono amb l'altre perquè n'obtinc un benefici.

Relacionar-te amb algú diferent, per creença, en el secret de l'altre. Estima a l'altre com Abraham estima a Déu. Donar sense saber.

dimarts, 24 de gener de 2017

"ARTS ESCÈNIQUES"


El dia 13 de desembre passat al CCCB dintre del Cicle "Saber, fer, comprendre", Victòria Szpunberg, dramaturga, professora de l'Institut del Teatre, va oferir aquesta conferència.

La ponent incorpora la filosofia al teatre. Ha explicat les seves experiències a la Sala Becket.

Comença per recomanar veure a través de Google el que s'explica de Passolini sobre el feixisme (de com va utilitzar aquest artista el cine contra l'esmentada ideologia).

A partir de les seves pròpies vivències defineix diverses tipologies:

1.- L'autora sospitosa.- Escriu teatre a partir de la literatura més un manual d'instruccions. Elabora una mena de cartografia per on transiten els actors. Fer d'autor és una mena d'inconformisme.

El teatre no existeix sense el públic. Destaca que als grecs els atreia el contingut de les obres.

Ara, sovint, el públic va a veure autors star-system. Sovint els autors s'amollen a les pressions del mercat o de l'entorn.

El teatre ha de ser un mirall on el públic s'ha de veure reflectit.

L'autor és el que menys cobra. Creu que molts escriuen sense experiències viscudes.

2.- La dramaturga lampista: Fa instal·lacions, teatre infantil, arranjaments, etc. Fa de tot i de tot nivell. Treballa en equip per fugir de l'egocentrisme. Se sent més còmoda treballant en sales alternatives on no té la pressió del políticament correcte. Defensa la dramatúrgia com a lampisteria.

Les presses contaminen el procés teatral. Es busquen resultats rapits i rendibles. Hi ha perversió de les polítiques de subvencions

3.- La professora ignorant: Dona classes a l'Institut del Teatre. No és senzill trobar la resposta a com començar a ensenyar.

Aprèn dels alumnes: els hi pregunta perquès. Evita el paternalisme. Observa que hi ha gent que vol escriure i no llegeix. Transmet el valor de donar-se temps.

Si voleu veure i sentir la Victòria, aquest vídeo d'una mica més de sis minuts, segur que us clarificarà el meu atapeït i una mica confús resum:

dilluns, 16 de gener de 2017

"ESTUDIS DEL MALESTAR" - DETERIORAMENT I DESPRESTIGI DE L'ESTAT DEL BENESTAR


El dia 12 de desembre passat, al Palau Macaya va anunciar aquesta conferència a càrrec de José Luis Pardo, amb aquesta introducció:

"L'erosió de l'estat del benestar es va gestar durant els anys de bonança econòmica i s'ha consumat amb la crisi. Avui vivim en les antípodes, en l'estat del malestar. Què ens ha portat fins aquí?

A càrrec de: José Luis Pardo, catedràtic de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid i autor de l'assaig "Estudis del malestar"".

Després de la II Guerra Mundial es va signar, a més de la pau militar, l'acord per la pau social que va ser el fonament polític de la segona meitat del segle XX.

El desprestigi de l'estat del benestar comença abans de la crisi del 2008. El pacte social es qualifica de poc acceptable des de la lògica econòmica. Es diu que pot propiciar la "gorroneria". Aquest plantejament va anar guanyant adeptes influents com, per exemple Margaret Thatcher.

Des del neoliberalisme es diu que els estats hagueren de gestionar-se com negocis. Es critica tot el que és públic i l'excessiu proteccionisme. Els "paganos "miren als "gorrones" com a elements perillosos que cal treure fora del sistema.

L'enfrontament social corresponent es veia com un incentiu a la competitivitat.Es veia venir un nou paradigma: Tot canviarà. La realitat ha estat que en comptes de que el nou paradigma portés a guanyar més diners, com alguns creien, va esclatar la crisis.

Es va polititzar el malestar. La identitat és per definició antagònica. Sempre ha d'enfrontar-se a l'enemic. Així que hi ha verdadera política quan hi ha antagonisme. El Pacte Social, diuen molts, falsifica aquesta realitat. Nega la violència que està en l'origen de tots els drets.

Estem destruint el model antic de la política però no es crea un nou model. Resulta que calen "paganos" i "gorrones". La conclusió del conferenciant és que és necessària la política més l'economia i l'economia amb política.

Si us interessa escoltar tota la conferència (37 minuts), aquí teniu el vídeo: