dissabte, 17 de març de 2018

FELICITAT I PERFECCIONAMENT. EL TRANSHUMANISME SOTA LA LUPA


El 15 de març de 2018, a la Sala d'Actes del Palau Macaya de Barcelona, José Antonio Marina, assagista especialitzat en filosofia, concretament en política, intel·ligències múltiples i ètica i autor de diversos llibres, va oferir aquesta interessant conferència.

Va presentar l'acte el filòsof Francesc Torralba que va fer també comentaris sobre la personalitat del conferenciant i la seva obra.

En principi es planteja si els progressos de la intel·ligència comporta o no un augment de la felicitat.

Els avenços científics i tecnològics que es van produint de manera ininterrompuda, inclosa l'anomenada intel·ligència artificial, fins fa poc una utopia i ara una realitat gairebé a tocar, modifiquen la intel·ligència humana. Sempre que els humans hi han introduït grans avenços així ha sigut. Fa només uns quants milers d'anys, els homínids érem muts i ens comunicàvem de manera molt primària. S'inventa el llenguatge i el sistema de comunicació s'enriqueix enormement. Després inventem l'escriptura. Aquí l'avenç és impressionant. L'àlgebra per interpretar i progressar en l'estudi matemàtic, l'escriptura musical. Hauria pogut Beethoven escriure les seves simfonies sense la seva existència?.

A mesura, que els mètodes per comunicar-nos i aprendre evolucionen la nostra intel·ligència també ho fa. Els canvis que les noves tecnologies i sobretot la intel·ligència artificial comportaran són d'unes dimensions encara difícils de calibrar. També els canvis que hi haurà en els plantejaments educatius a curt termini.

Al començar a parlar de la felicitat, va dir que l'ésser humà s'està definint.

També, que escolta amb una certa preocupació el que ara diuen molts pares quan porten el fill a l'escola: "El què és important és que la criatura sigui feliç". Molt bé, diu Marina, però a més, per tirar endavant a la vida tindrà que treballar, esforçar-se, ser constant, concentrar-se, etc.

També va parlar de la dignitat. Està pràcticament generalitzat que l'home/dona, pel sol fet de ser-ho ja té dignitat de la qual es deriven drets. Marina es pregunta si ho és de digne, sigui quin sigui el seu comportament.

Sobre l'ètica diu que si una societat no manté un projecte ètic, tot s'enfonsa. Com a exemple posa l'Alemanya dels anys 30. Un país desenvolupat i culte que quan va abandonar l'ètica va ser capaç de les més grans atrocitats i brutalitats que s'han conegut.

Tornant al concepte "felicitat "fa una primera divisió entre els estoics occidentals que estan en la línia dels orientals, que diuen que si planteges la vida amb poques expectatives seràs feliç. En canvi a Occident predomina tot el contrari: per ser feliç has de desitjar coses, quantes més millor, per ser-ho. Els dos plantejaments tenen pros i contres.

La religió ofereix una alternativa diferent: "No esperis massa d'aquesta vida. El bo ho tindràs després"

Tornant a la intel·ligència artificial: avui dia la majoria d'articles econòmics d'envergadura que publiquen els diaris i revistes més prestigiosos del món, estan escrits per programes informàtics d'intel·ligència artificial.

Com a dada a tenir en compte: Una persona pot llegir un màxim de 600 paraules per minut. Un ordinador, milions de llibres en un segon.

Parla del paper de la filosofia tal com es planteja ara: la compara amb una iaia que es dedica a ensenyar l'àlbum de fotos de la seva vida. Ara mateix parlem d'"història de la filosofia". La filosofia avui ha de plantejar-se l'anàlisi de la societat moderna i assenyalar possibles camins per afrontar els seus reptes.

Tornem a la felicitat. Diu "La felicitat s'ha posat de moda" I segueix: Hi ha dos tipus de felicitat: la subjectiva i l'objectiva. La subjectiva depèn de factors individuals: l'estat d'ànim; la sensació de no trobar res a faltar, etc.

L'objectiva es relaciona amb la situació en què m'agradaria viure en relació a l'educació, la salut, etc. Recentment s'ha incorporat la qualitat de vida dels immigrants, etc.

Posa un exemple. Fa pocs dies s'ha publicat el llistat ordenat de països del món on la felicitat objectiva és més gran. Surt amb el número u, Finlàndia. En canvi si parlem de felicitat subjectiva, apareix aquesta dada: a Finlàndia hi ha el doble de casos de suïcidí que a Espanya.

L'ètica ha d'organitzar la felicitat objectiva.

Un altre concepte molt interessant és el concepte de talent que no té una definició científica però que pot dir-se que consisteix a fer un bon ús de la intel·ligència. L’objectiu de l'educació ha de ser convertir la intel·ligència en talent.

Per desenvolupar el talent per aconseguir la felicitat subjectiva, s'ha de tenir present el següent:

Tres són els grans desitjos que diem que ens porten felicitat:

1. Passar-ho bé. Els plaers fisiològics; orgasmes, menjar i beure coses bones. Sentir-nos segurs.

2.Mantenir relacions afectives amb altres persones.

3. Sentir que no som insignificants; què progressem; que transcendim.


La clau: Saber valorar el que tenim. Mirar-ho tot amb intensitat poètica. Fixar el zoom sobre les coses perquè agafin intensitat..

Va recomanar la lectura de "La Oda a la alcachofa" de Pablo Neruda. Jo l'he buscat a Internet. Si la voleu llegir, aquí la teniu:

La alcachofa
de tierno corazón 
se vistió de guerrero, 
erecta, construyó 
una pequeña cúpula, 
se mantuvo 
impermeable 
bajo 
sus escamas, 
a su lado 
los vegetales locos
se encresparon, 
se hicieron 
zarcillos, espadañas, 
bulbos conmovedores, 
en el subsuelo 
durmió la zanahoria 
de bigotes rojos, 
la viña 
resecó los sarmientos 
por donde sube el vino, 
la col 
se dedicó 
a probarse faldas, 
el orégano 
a perfumar el mundo, 
y la dulce 
alcachofa 
allí en el huerto, 
vestida de guerrero, 
bruñida 
como una granada, 
orgullosa, 
y un día 
una con otra 
en grandes cestos 
de mimbre, caminó 
por el mercado 
a realizar su sueño: 
la milicia.

En hileras
nunca fue tan marcial 
como en la feria, 
los hombres 
entre las legumbres 
con sus camisas blancas 
eran 
mariscales 
de las alcachofas, 
las filas apretadas, 
las voces de comando, 
y la detonación 
de una caja que cae, 
pero 
entonces 
viene 
María 
con su cesto, 
escoge 
una alcachofa, 
no le teme, 
la examina, la observa 
contra la luz como si fuera un huevo, 
la compra, 
la confunde 
en su bolsa 
con un par de zapatos, 
con un repollo y una 
botella 
de vinagre 
hasta 
que entrando a la cocina 
la sumerge en la olla.

Así termina 
en paz 
esta carrera 
del vegetal armado 
que se llama alcachofa, 
luego 
escama por escama 
desvestimos 
la delicia 
y comemos 
la pacífica pasta 
de su corazón verde..

dimarts, 30 de gener de 2018

ANGELETA FERRER SENSAT, UNA VIDA AL SERVEI DE L'EDUCACIÓ


Ahir, 29 de gener a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, Carles Bastons, catedràtic i autor de diversos llibres, va oferir una conferència sobre Angeleta Ferrer, a qui va conèixer i tractar personal i professionalment.

A més dels apunts biogràfics, Bastons va parlar de la personalitat d'aquesta gran pedagoga, del seu ideari i de la manera que tenia de tractar els seus alumnes i companys de feina. Val a dir que tot van ser elogis: persona intel·ligent, oberta, respectuosa, lluitadora i honesta.

Reprodueixo, per comoditat la biografia que publica la Viquipèdia, que recull, bàsicament els trets més significatius que va destacar el conferenciant:

"Àngels Ferrer i Sensat (Barcelona, 18 de maig de 1904 - 30 de novembre de 1992) fou una mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals amb vocació des de ben petita, va marcar un abans i un després en l'ensenyament, amb la manera genuïnament catalana d'entendre el món i explicar-lo als homes i dones d'avui. Actualment hi ha un institut a Sant Cugat.

Biografia

Filla de la pedagoga Rosa Sensat i de l'industrial David Ferrer i Vallès, neix a Barcelona el 18 de maig del 1904. El 1914 entra a l'Escola Municipal Bosc de Montjuïc, que dirigia la seva mare. Tot i que la mare fou un referent constant al llarg de la seva carrera, Àngels Ferrer i Sensat orientà des de molt jove els interessos cap a les ciències naturals i experimentals.

Es llicencia en ciències naturals per la Universitat de Barcelona el 1926. El mateix any, a proposta del degà, entra com a professora a la càtedra de zoografia d'articulats i s'encarrega de les pràctiques de ciències del darrer curs de l'Institut Balmes, fins al 1933. També fa de professora de biologia i ciències naturals al centre de batxillerat Monturiol de la Mútua Escolar Blanquerna.

Paral·lelament, dissenya i coordina el Centre d'Ensenyament de Ciències Naturals per a Museus, per encàrrec de Manuel Ainaud Sánchez, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Després de set anys, s'embarca en el projecte de creació de l'Institut-Escola del Parc, on fomenta l'ensenyament experimental de les ciències naturals amb una visió holística del currículum pedagògic. Després de la Guerra Civil perd els càrrecs de catedràtica i és provisionalment traslladada a l'Institut Isabel la Catòlica de Madrid. El 1941 ha de tornar a opositar.

Quan retorna a Catalunya, treballa divuit anys a l'Institut de Reus. Sota el règim franquista la seva activitat experimental es veu obstaculitzada constantment per limitacions institucionals, i dedica la resta de la carrera a fomentar el creixement de l'ensenyament de les ciències naturals en diversos centres de formació de batxillerat, com l'Institut de Mataró o el de la Verneda, on va treballar com a directora de l'Institut Infanta Isabel d'Aragó, els últims vint anys de carrera professional. Durant uns anys, Angeleta Ferrer va cooperar a la ciutat de Mataró fundant amb el seu marit, Alexandre Satorras, el COPEM.

L'any 1974 es va jubilar, però va romandre en contacte amb el món de l'ensenyament, el seu refugi després de la mort del marit. L'any 1982, va ser guardonada amb la Premi Creu de Sant Jordi, un premi amb la finalitat de distingir les persones que pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en el pla cívic i cultural. Va instaurar les Beques Satorras, que s'atorguen anualment per ajudar els alumnes amb currículums brillants i amb pocs recursos econòmics. El 30 de novembre de 1992 mor als 89 anys."

divendres, 19 de gener de 2018

"ORIENT I OCCIDENT: LES MANERES D'ESCOLTAR"


Ponent: Antonio Trigueros al Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona el dia 17 de gener de 2018.

Trigueros, músic, cantant, ànima de diverses agrupacions musicals, és un home que sent la música, la coneix i explica els seus secrets amb entusiasme.

Va començar la conferència desmentint allò que tant diem: "la música és un llenguatge universal". Trigueros ens va demostrar que el llenguatge musical és diferent a cada una de les cultures del món. La manera d'escoltar-la i sentir-la també.

Vam fer amb ell un viatge musical que va tocar la Xina, Japó, la Polinèsia i la Melanèsia, Índia, etc.

Ens va fer notar les diferents cadències, polifonies, ritmes i instruments que hi ha a cada lloc.

Va explicar anècdotes molt interessants. La primera va passar sobre el 1850 a Alemanya, quan el govern d'aquest país va rebre la visita d'una important delegació xinesa. Els van convidar a un gran concert. Quan va acabar el cap del govern alemany va preguntar al màxim responsable xinès quina part del concert els hi havia agradat més, senyalant el programa on constava des de l'Obertura a les diferents obres interpretades. El mandatari oriental va dir que per a ells, el millor havia sigut el que s'havia interpretat abans de l'obertura. L'alemany li va dir quer abans no havien interpretat res. Els xinesos s'estaven referint als moments que l'orquestra va destinar a l'afinació.

Un altre: Ravel i Debussy van quedar impressionats escoltant música de la Polinèsia. Ritme, percussió, etc. Tots dos van incorporar a les seves composicions traços d'aquelles melodies.

Un altre; Pels japonesos, les músiques occidentals clàssiques, fins i tot les més suaus i harmòniques els hi semblen marxes militars. Els exemples que ens va posar de músiques japoneses inspirades en la natura ens ho va fer comprendre.

També ens va impressionar la similitud entre peces cantades de la Índia i el flamenc. L'explicació és que els gitanos que van portar el flamenc a Espanya procedien de la Índia. Inclús la manera de ballar, sobretot les posicions de les mans de les ballarines hindús és molt semblant a com ho fan les bailaoras flamenques.

Una altra sorpresa: "El cant dels ocells" conté matisos claríssims de música d'origen àrab/hebreu.

En fi, una conferència molt enriquidora i distreta.

dilluns, 4 de desembre de 2017

ECOLTANT ESCRIPTORS AL MERCAT DE NADAL DEL LLIBRE


Un any més, s'ha celebrat a l'antiga fàbrica de cervesa Damm de Barcelona aquesta fira que entre altres activitats, totes relacionades amb el món editorial, organitza actes de presentació de llibres per part dels seus autors. Durant tot el dia es produeixen aquests actes en espais diferents i simultàniament; 44 en total. Cal triar doncs a quins vols anar. La durada aproximada de cada acte és de 30 minuts.

En cada una de les 8 presentacions a què vaig assistir; vaig trobar comentaris i reflexions interessants. Plantejaments que fan pensar. Aquí n'enunciaré unes quantes, que no les desenvoluparé. Ho faig per recordar-les i perquè puguin servir de punt de partida per rumiar sobre elles.

1.- Rafel Nadal, Rafel Vallbona i Joan Safont van parlar de "La Guerra Civil com a escenari de novel-la". Van dir, entre moltes altres coses: que les diverses situacions generades durant la guerra, plenes de contingut humà i amb independència de les diferents posicions ideològiques, generen espais i trames suficients per alimentar bones narracions novel·lades.
També es va parlar una mica de les dues últimes Guerres Mondials. A França, per exemple, va haver-hi una generació que va participar en les dues i generacions que no n'han viscut cap. La diferència: néixer a França o a Suïssa. També el fet que soldats alemanys jueus van morir defensant Alemanya durant la Primera i després, germans d'aquells van ser assassinats pel poder nazi a la Segona.

2.- "Literatuta compromesa" va reunir Elisabeth G. Iborra, Gemma Freixas, David Cirici, Anna Cabot i Laura Lanuza. Textos relacionats amb el drama dels refugiats, viscuts en alguns casos amb ells, i amb la col·laboració d'una integrant de la ONG "Open Arms".
Es va posar per davant de tot que aquest drama ha posat de manifest no una crisi humanitària, sinó una crisi d'humanitat. Què els refugiats són realment persones que cerquen refugi i que la majoria no aconsegueixen i que els refugiats siris som nosaltres.

3.- "Preguntes per poder no deixar de pensar". Ara el tema era la filosofia. Els que configuraven la xerrada eren Nemrod Carrasco, Josep Ramon Casafont, Marta Palacín i Candela Antón.
Sembla que la sèrie "Merlí" ha incrementat el nombre de matrícules a les Facultats de Filosofia del nostre país. Cal destacar les afirmacions de què la filosofia no serveix per ser feliç sinó per promoure el fet de pensar sobre tota mena de qüestions i sovint, fer-nos patir. Una altra afirmació que em va cridar l'atenció és la de què, segons Carrasco, la crítica sempre ha de ser destructiva.

4.- "L'amistat que perdura" va ser tractada per Care Santos, Sílvia Soler, Joan Maria Morros i Maria Climent Huguet. A més de parlar de la importància de l'amistat i de cultivar-la i de les diferències que hi ha entre les diverses maneres de relacionar-se, Sílvia Soler va fer referència a les amistats que es conserven des de la infància o la joventut tot dient que alguns d'aquests amics, si els coneixes en el moment present, no ho serien d'amics, donades les diferències de mentalitat, manera de viure, etc.

5.- "Puc heretar les malalties dels meus pares o avis?" Aquest és el llibre del genetista Manel Esteller que el va presentar acompanyat de Silvia Còppulo. El científic fa explicar el que és la Epigenética, disciplina a la que ell hi està dedicat. En definitiva el determinisme genètic és modulable i per tant uns hàbits saludables poden modificar positivament aquest determinisme. Va posar diversos exemples força il·lustratius.

6.- Recital poètic "Voler l'impossible". Una dotzena de poetes de l'Associació d''Escriptors en Llengua Catalana van oferir al públic aquest recital d'algunes de les seves obres.

7.- Jair Domínguez va fer un monòleg en clau d'humor per parlar del seu llibre que es considera d'antiajuda, titulat "Ets un merda i ho saps". La seva intervenció va ser distesa i divertida.

8.- "El cavaller Floïd, un revolucionari cultural" L'autor de la biografia d'aquest important personatge, Genís Sinca, acompanyat de Manel Haro fa fer referència a una sèrie d'anècdotes que van adornar la vida del fundador, entre altres institucions, d' Ómnium, Editorial Proa, impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana, etc., etc. Una de les més divertides és quan es van trobar a París el President Terradelles i ell en un hotel de París. Terradelles volia que tanques Òmnium perquè li feia ombra política i va demanar que els diners destinats a aquesta institució es canalitzessin a ell i el que representava. El diàleg va constar d'unes quatre hores d'un monòleg dens i repetitiu de Terradelles que quan va acabar va rebre aquesta resposta curta i contundent de Joan Baptista Cendrós (Mr. Floïd): "Miri President, jo tancaré Òmnium quan em surti dels collons i la tornaré a obrir quan em surti dels collons". Punt final.

divendres, 17 de febrer de 2017

"CURA I TECNOLOGIES: IMPLICACIONS ÈTIQUES I POLÍTIQUES"


Lucy Suchmann membre de la Universitat de Lancaster i del Centre for Sciencie Studies, va oferir aquesta conferència el dia 19 de gener de 2017 al Palau Macaya de Barcelona, dintre del projecte "En mans de màquines" de la UAB.

Comença amb dues preguntes:

1.- En què ens basem quan diem que no hi ha prou recursos per finançar cuidadors humans per a la gent gran?

2.- Basant-se en que acceptaríem que els cuidadors-robots són la solució?.

Avui, a Texas, s'està perfeccionant un robot, entre la Universitat i IBM, que asseguren que farà les funcions de cuidador amb molta eficiència.

La conferenciant explica les evidents diferències entre un cuidador humà i un robot, per perfecte que pugui arribar a ser. L´humà proporciona contacte visual i cura en la manera d'atendre.
El robot és molt fred i distant inclús físicament (parlem 'per exemple del subministrament de medicaments).

Trobem antecedents dels robots humanoides en els autòmats, la mecànica i l'Alquímia.

Els autòmats van ser un espectacle per a la gent. En el món àrab ja se'n troben en el segle XII.

Actualment ja tenim un robot anomenat Kysmet, que pretén incorporar emocions a les seves funcions. Respon a canvis d'entonació de la veu i de moviments facials i ell canvia l'expressió de la seva cara.

Mertz és un altre robot que va aprenent a partir de l'experiència que l'envolta i va donant respostes lògiques.

Gibo és un altre robot, que té un vídeo a You Tube rodejat d'una família típica nord-americana, on el robot és l'element central. La família representa el món que desitjaria un "Gibo". El vídeo incorpora una petició de fons a la gent per desenvolupar el projecte de la incorporació dels robots a la vida quotidiana.

Està en marxa la creació de robots que fan de majordoms o personal domèstic. Google assegura que el que està fabricant, l'any 2020, serà capaç de cuinar.

Pels robots, el seu entorn eficient és, per exemple, les línies de fabricació en sèrie. L'entorn domèstic és molt més complex.

Les persones que necessiten assistència, necessiten companyia. Ha de ser possible donar serveis d'atenció humana i no per robots. S'han de plantejar solucions en aquesta direcció.

divendres, 3 de febrer de 2017

"PENSAR L'AMOR, PENSAR L'EXISTÈNCIA"/KIERKEGAARD

El passat dia 10 de gener a la Biblioteca Vila de Gràcia, Laura Llevadot, professora de Filosofia de la UB, fa oferir aquesta conferència dintre del cicle "L'aventura de conèixer; imaginació i poder. Que hi diu la Filosofia"

Comença amb aquest aforisme. "El poder és allò que fa que siguem com som" En l'experiència de l'amor ens retratem; ens definim. Esdevenim qui som. S'experimenta la temporalitat. En les relacions d'amor ens hi juguem la vida. 

¿Com vull viure jo?, pregunta subjectiva que deixa fora els coneixements de psicologia, economia, etc. que donen receptes preestablertes.

Soren Kierkegaard senyala tres àmbits d'existència:

1,. Ètic: Si troba bé amb les normes socials establertes. Exemple, el matrimoni burgès. Equival a triar-se un mateix. Triar allò que et permetrà seguir triant. Es tria viure en parella.

2. Estètic: Parlem de Don Joan, de Faust, de l'amor eròtic. Planteja: Tant si tries casar-te com si no, t'empenediràs.

Don Joan és esclau de si obté o no l'objecte que desitja. El seu estat d'ànim depèn d'això.
El desig s'oposa al poder.

3.- Religiós: Deure absolut amb la norma. Exemple: Abraham i la seva creença en la virtut de l'absurd.
Creure és creure en el impossible. Creure en el possible és un càlcul.

Triem a l'objecte que em retorna la imatge de mi mateix.

Amor preferencial, analogia amb el capitalisme: em relaciono amb l'altre perquè n'obtinc un benefici.

Relacionar-te amb algú diferent, per creença, en el secret de l'altre. Estima a l'altre com Abraham estima a Déu. Donar sense saber.

dimarts, 24 de gener de 2017

"ARTS ESCÈNIQUES"


El dia 13 de desembre passat al CCCB dintre del Cicle "Saber, fer, comprendre", Victòria Szpunberg, dramaturga, professora de l'Institut del Teatre, va oferir aquesta conferència.

La ponent incorpora la filosofia al teatre. Ha explicat les seves experiències a la Sala Becket.

Comença per recomanar veure a través de Google el que s'explica de Passolini sobre el feixisme (de com va utilitzar aquest artista el cine contra l'esmentada ideologia).

A partir de les seves pròpies vivències defineix diverses tipologies:

1.- L'autora sospitosa.- Escriu teatre a partir de la literatura més un manual d'instruccions. Elabora una mena de cartografia per on transiten els actors. Fer d'autor és una mena d'inconformisme.

El teatre no existeix sense el públic. Destaca que als grecs els atreia el contingut de les obres.

Ara, sovint, el públic va a veure autors star-system. Sovint els autors s'amollen a les pressions del mercat o de l'entorn.

El teatre ha de ser un mirall on el públic s'ha de veure reflectit.

L'autor és el que menys cobra. Creu que molts escriuen sense experiències viscudes.

2.- La dramaturga lampista: Fa instal·lacions, teatre infantil, arranjaments, etc. Fa de tot i de tot nivell. Treballa en equip per fugir de l'egocentrisme. Se sent més còmoda treballant en sales alternatives on no té la pressió del políticament correcte. Defensa la dramatúrgia com a lampisteria.

Les presses contaminen el procés teatral. Es busquen resultats rapits i rendibles. Hi ha perversió de les polítiques de subvencions

3.- La professora ignorant: Dona classes a l'Institut del Teatre. No és senzill trobar la resposta a com començar a ensenyar.

Aprèn dels alumnes: els hi pregunta perquès. Evita el paternalisme. Observa que hi ha gent que vol escriure i no llegeix. Transmet el valor de donar-se temps.

Si voleu veure i sentir la Victòria, aquest vídeo d'una mica més de sis minuts, segur que us clarificarà el meu atapeït i una mica confús resum:

dilluns, 16 de gener de 2017

"ESTUDIS DEL MALESTAR" - DETERIORAMENT I DESPRESTIGI DE L'ESTAT DEL BENESTAR


El dia 12 de desembre passat, al Palau Macaya va anunciar aquesta conferència a càrrec de José Luis Pardo, amb aquesta introducció:

"L'erosió de l'estat del benestar es va gestar durant els anys de bonança econòmica i s'ha consumat amb la crisi. Avui vivim en les antípodes, en l'estat del malestar. Què ens ha portat fins aquí?

A càrrec de: José Luis Pardo, catedràtic de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid i autor de l'assaig "Estudis del malestar"".

Després de la II Guerra Mundial es va signar, a més de la pau militar, l'acord per la pau social que va ser el fonament polític de la segona meitat del segle XX.

El desprestigi de l'estat del benestar comença abans de la crisi del 2008. El pacte social es qualifica de poc acceptable des de la lògica econòmica. Es diu que pot propiciar la "gorroneria". Aquest plantejament va anar guanyant adeptes influents com, per exemple Margaret Thatcher.

Des del neoliberalisme es diu que els estats hagueren de gestionar-se com negocis. Es critica tot el que és públic i l'excessiu proteccionisme. Els "paganos "miren als "gorrones" com a elements perillosos que cal treure fora del sistema.

L'enfrontament social corresponent es veia com un incentiu a la competitivitat.Es veia venir un nou paradigma: Tot canviarà. La realitat ha estat que en comptes de que el nou paradigma portés a guanyar més diners, com alguns creien, va esclatar la crisis.

Es va polititzar el malestar. La identitat és per definició antagònica. Sempre ha d'enfrontar-se a l'enemic. Així que hi ha verdadera política quan hi ha antagonisme. El Pacte Social, diuen molts, falsifica aquesta realitat. Nega la violència que està en l'origen de tots els drets.

Estem destruint el model antic de la política però no es crea un nou model. Resulta que calen "paganos" i "gorrones". La conclusió del conferenciant és que és necessària la política més l'economia i l'economia amb política.

Si us interessa escoltar tota la conferència (37 minuts), aquí teniu el vídeo:

divendres, 13 de gener de 2017

MERCAT DE NADAL DEL LLIBRE. EDICIÓ 2016


El dia 10 del passat desembre es va celebrar aquesta nova edició de l'anomenat Sant Jordi d'Hivern.

Diversos escriptors són entrevistats i parlen de la seva obra o del seu últim llibre. És una oportunitat per conèixer una mica el rerefons de les seves obres.

El primer interviu a què vaig assistir estava protagonitzat per Ramon Gener que parlava del seu llibre "L'amor et farà immortal". Realment desconec com escriu aquest popular personatge televisiu que es mou en el món de l'òpera, però la temàtica del llibre i el seu entusiasme em van interessar.

Aquestes són les paraules de Gener en relació al seu relat:

«El meu pare va morir dues vegades. La primera, un matí assolellat en el qual l'Alzheimer va ennuvolar la seva ment i em va oblidar. La segona, tres dies abans de Nadal, quan, convertit en el Bolero de Ravel, va deixar de respirar. Aïllat del món entre sentiments de culpa i alleujament, no podia deixar de plorar i somiar-lo. Perdut en la seva enorme absència, vaig buscar en les vides d'altres homes i dones que havien passat pel mateix que jo una explicació a totes les emocions que m'aclaparaven. De la mà de les deesses gregues del destí, vaig emprendre un viatge per l'espai i el temps per trobar respostes. Vaig volar fins a la cofurna on Verdi va compondre Nabucco; a la bromosa estació de tren on la Clara Schumann es va acomiadar per sempre més de Johannes Brahms; a la nit màgica en la qual Joaquín Rodrigo va donar vida al Concierto de Aranjuez...»

La segona entrevista que vaig seguir va ser la que van fer a Sor Maria Caram que comentava el seu llibre "Cap a una societat més humana".

En aquest cas, tampoc tinc idea de com escriu aquesta monja tan controvertida i mediàtica, però el que va dir sí que em va resultar curiós:

Ella va estar cinc anys en un convent de clausura, del que va sortir per obrir-se al món. Afirma que els convents actualment estan buits precisament perquè les monges s'han allunyat de la gent.

Afirma que en l'esperit de l'Evangeli es troba l'autèntic humanisme i això comporta practicar la proximitat. Passar-se a la pell de l'altre i recórrer el seu camí. Després, tornar-li les seves sabates perquè ell el faci.

Va comentar dues anècdotes: l'últim ministre de l'interior, el nom del qual crec que no és necessari reproduir, va denunciar-la pel contingut d'un dels seus llibres, tot assenyalant-li que havia de callar.

Quan el Papa actual la va rebre, després d'escoltar-la, li va dir que ella seguís amb la seva tasca. Curiosament molts dels que la desqualificaven abans d'aquesta trobada, quan van veure-la fotografiada al costat del Papa, van canviar la seva actitud vers ella.

La tercera entrevista va ser la que va oferir Rosa Regàs. La base el seu llibre "Amics per sempre".
Va descobrir que va ser Manuel Vázquez Montalbán qui li va despertar el compromís polític i social a partir del seu plantejament de què tot el que passa està interrelacionat.

També va parlar de la influència que va tenir haver conegut personatges com Carles Barral, Mario Vargas Llosa, Marcel Duchamps i Salvador Dalí, entre altres, dels quals en parla el seu últim llibre.

Finalment, vaig assistir al diàleg entre Roger Sampere Roig, fill de Montserrat Roig i Aina Torres.
Van fer un repàs a la seva biografia. Van parlar tant de la seva vida tant en l'àmbit particular com de la seva faceta com escriptora, activista i presentadora de televisió.

Aquestes van ser una part dels actes que es van portar a terme en aquest dia. Va haver-hi actuacions musicals, espectacles teatralitzats, poesia, etc.

diumenge, 8 de gener de 2017

"SABER, FER COMPRENDRE" - "SET PROPOSTES PER A LA PROPERA QUINZENA"


Dia 29-11-16 al CCCB. Ponent: Manel Ollé: escriptor i professor universitari d'Història i cultura de la Xina a la Universitat Pompeu Fabra.

La xarxa tendeix al placebo i al miratge i les pràctiques dominants imposades. Cal escapar d'això. Cal capacitat de resposta i la reacció.

1.- Apertura i eixamplament d'horitzons. Apertura disciplinar; apertura generacional; aspiració a sortir de la zona de confort (militàncies i dogmatismes).

Els euro-americans mirem en fora de forma condescendent; des d'una presumpta superioritat. No sortim mai de la closca dels temes. Hi ha un "jasemenfot" subjacent. Ho convertim tot en un parc temàtic.

És necessari mirar tots els fenòmens des del punt de vista històric; les migracions, els refugiats...els d'abans, però també els d'ara mateix.

Comprendre no vol dir mirar la història. Trobem racisme, paternalisme. Hi ha tancament mental i surten populismes, etc.

2.- Conèixer a fons cultures com la xinesa val la pena. Coneixerem peculiaritats i maneres d'afrontar problemes similars als nostres. Cal confrontar aquella cultura amb la nostra. Tot ajuda a conèixer el present.

3.-  Independència crítica. Treballar al marge dels mitjans de mediatització. Escoltar a historiadors, filòsofs i literats és necessari per millorar la societat.

Les humanitats són una peça clau.

4.- "Conversa" amb els coetanis i amb els antics. Fer contemporanis els cànons antics. Escolta atenta i profunda amb tothom per lluny que estiguin en qualsevol aspecte.

5.- "Referencialitat": Necessitat de la projecció social per portar la reflexió a la conversa. Això proporciona efectes multiplicadors. Capacitat de generar discurs i debats.

Critica a la Universitat que només prima les publicacions en determinades revistes influents (àmbit Ibex-35). Es donen subvencions a universitats privades. Es penalitza escriure llibres o fer traduccions.

6.- "Radicalitat": fer del tot el que fem. No quedar-se en la tebior ni a mitges. Anar més enllà del joc. És millor el silenci que la gesticulació vana. Voluntat de no trair la complexitat.
Aportacions innovadores (espais alternatius). Escapar del establert institucionalment.
Humor i sàtira també radicals.

7.- "Inacabament" germinal/productiu: no donar res per acabat.