El dia 10 del passat desembre es va celebrar aquesta nova edició de l'anomenat Sant Jordi d'Hivern.
Diversos escriptors són entrevistats i parlen de la seva obra o del seu últim llibre. És una oportunitat per conèixer una mica el rerefons de les seves obres.
El primer interviu a què vaig assistir estava protagonitzat per Ramon Gener que parlava del seu llibre "L'amor et farà immortal". Realment desconec com escriu aquest popular personatge televisiu que es mou en el món de l'òpera, però la temàtica del llibre i el seu entusiasme em van interessar.
Aquestes són les paraules de Gener en relació al seu relat:
«El meu pare va morir dues vegades. La primera, un matí assolellat en el qual l'Alzheimer va ennuvolar la seva ment i em va oblidar. La segona, tres dies abans de Nadal, quan, convertit en el Bolero de Ravel, va deixar de respirar. Aïllat del món entre sentiments de culpa i alleujament, no podia deixar de plorar i somiar-lo. Perdut en la seva enorme absència, vaig buscar en les vides d'altres homes i dones que havien passat pel mateix que jo una explicació a totes les emocions que m'aclaparaven. De la mà de les deesses gregues del destí, vaig emprendre un viatge per l'espai i el temps per trobar respostes. Vaig volar fins a la cofurna on Verdi va compondre Nabucco; a la bromosa estació de tren on la Clara Schumann es va acomiadar per sempre més de Johannes Brahms; a la nit màgica en la qual Joaquín Rodrigo va donar vida al Concierto de Aranjuez...»
La segona entrevista que vaig seguir va ser la que van fer a Sor Maria Caram que comentava el seu llibre "Cap a una societat més humana".
En aquest cas, tampoc tinc idea de com escriu aquesta monja tan controvertida i mediàtica, però el que va dir sí que em va resultar curiós:
Ella va estar cinc anys en un convent de clausura, del que va sortir per obrir-se al món. Afirma que els convents actualment estan buits precisament perquè les monges s'han allunyat de la gent.
Afirma que en l'esperit de l'Evangeli es troba l'autèntic humanisme i això comporta practicar la proximitat. Passar-se a la pell de l'altre i recórrer el seu camí. Després, tornar-li les seves sabates perquè ell el faci.
Va comentar dues anècdotes: l'últim ministre de l'interior, el nom del qual crec que no és necessari reproduir, va denunciar-la pel contingut d'un dels seus llibres, tot assenyalant-li que havia de callar.
Quan el Papa actual la va rebre, després d'escoltar-la, li va dir que ella seguís amb la seva tasca. Curiosament molts dels que la desqualificaven abans d'aquesta trobada, quan van veure-la fotografiada al costat del Papa, van canviar la seva actitud vers ella.
La tercera entrevista va ser la que va oferir Rosa Regàs. La base el seu llibre "Amics per sempre".
Va descobrir que va ser Manuel Vázquez Montalbán qui li va despertar el compromís polític i social a partir del seu plantejament de què tot el que passa està interrelacionat.
També va parlar de la influència que va tenir haver conegut personatges com Carles Barral, Mario Vargas Llosa, Marcel Duchamps i Salvador Dalí, entre altres, dels quals en parla el seu últim llibre.
Finalment, vaig assistir al diàleg entre Roger Sampere Roig, fill de Montserrat Roig i Aina Torres.
Van fer un repàs a la seva biografia. Van parlar tant de la seva vida tant en l'àmbit particular com de la seva faceta com escriptora, activista i presentadora de televisió.
Aquestes van ser una part dels actes que es van portar a terme en aquest dia. Va haver-hi actuacions musicals, espectacles teatralitzats, poesia, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada