divendres, 19 de gener de 2018

"ORIENT I OCCIDENT: LES MANERES D'ESCOLTAR"


Ponent: Antonio Trigueros al Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona el dia 17 de gener de 2018.

Trigueros, músic, cantant, ànima de diverses agrupacions musicals, és un home que sent la música, la coneix i explica els seus secrets amb entusiasme.

Va començar la conferència desmentint allò que tant diem: "la música és un llenguatge universal". Trigueros ens va demostrar que el llenguatge musical és diferent a cada una de les cultures del món. La manera d'escoltar-la i sentir-la també.

Vam fer amb ell un viatge musical que va tocar la Xina, Japó, la Polinèsia i la Melanèsia, Índia, etc.

Ens va fer notar les diferents cadències, polifonies, ritmes i instruments que hi ha a cada lloc.

Va explicar anècdotes molt interessants. La primera va passar sobre el 1850 a Alemanya, quan el govern d'aquest país va rebre la visita d'una important delegació xinesa. Els van convidar a un gran concert. Quan va acabar el cap del govern alemany va preguntar al màxim responsable xinès quina part del concert els hi havia agradat més, senyalant el programa on constava des de l'Obertura a les diferents obres interpretades. El mandatari oriental va dir que per a ells, el millor havia sigut el que s'havia interpretat abans de l'obertura. L'alemany li va dir quer abans no havien interpretat res. Els xinesos s'estaven referint als moments que l'orquestra va destinar a l'afinació.

Un altre: Ravel i Debussy van quedar impressionats escoltant música de la Polinèsia. Ritme, percussió, etc. Tots dos van incorporar a les seves composicions traços d'aquelles melodies.

Un altre; Pels japonesos, les músiques occidentals clàssiques, fins i tot les més suaus i harmòniques els hi semblen marxes militars. Els exemples que ens va posar de músiques japoneses inspirades en la natura ens ho va fer comprendre.

També ens va impressionar la similitud entre peces cantades de la Índia i el flamenc. L'explicació és que els gitanos que van portar el flamenc a Espanya procedien de la Índia. Inclús la manera de ballar, sobretot les posicions de les mans de les ballarines hindús és molt semblant a com ho fan les bailaoras flamenques.

Una altra sorpresa: "El cant dels ocells" conté matisos claríssims de música d'origen àrab/hebreu.

En fi, una conferència molt enriquidora i distreta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada