ECOLTANT ESCRIPTORS AL MERCAT DE NADAL DEL LLIBRE

Un any més, s'ha celebrat a l'antiga fàbrica de cervesa Damm de Barcelona aquesta fira que entre altres activitats, totes relacionades amb el món editorial, organitza actes de presentació de llibres per part dels seus autors. Durant tot el dia es produeixen aquests actes en espais diferents i simultàniament; 44 en total. Cal triar doncs a quins vols anar. La durada aproximada de cada acte és de 30 minuts.

En cada una de les 8 presentacions a què vaig assistir; vaig trobar comentaris i reflexions interessants. Plantejaments que fan pensar. Aquí n'enunciaré unes quantes, que no les desenvoluparé. Ho faig per recordar-les i perquè puguin servir de punt de partida per rumiar sobre elles.

1.- Rafel Nadal, Rafel Vallbona i Joan Safont van parlar de "La Guerra Civil com a escenari de novel-la". Van dir, entre moltes altres coses: que les diverses situacions generades durant la guerra, plenes de contingut humà i amb independència de les diferents posicions ideològiques, generen espais i trames suficients per alimentar bones narracions novel·lades.
També es va parlar una mica de les dues últimes Guerres Mondials. A França, per exemple, va haver-hi una generació que va participar en les dues i generacions que no n'han viscut cap. La diferència: néixer a França o a Suïssa. També el fet que soldats alemanys jueus van morir defensant Alemanya durant la Primera i després, germans d'aquells van ser assassinats pel poder nazi a la Segona.

2.- "Literatuta compromesa" va reunir Elisabeth G. Iborra, Gemma Freixas, David Cirici, Anna Cabot i Laura Lanuza. Textos relacionats amb el drama dels refugiats, viscuts en alguns casos amb ells, i amb la col·laboració d'una integrant de la ONG "Open Arms".
Es va posar per davant de tot que aquest drama ha posat de manifest no una crisi humanitària, sinó una crisi d'humanitat. Què els refugiats són realment persones que cerquen refugi i que la majoria no aconsegueixen i que els refugiats siris som nosaltres.

3.- "Preguntes per poder no deixar de pensar". Ara el tema era la filosofia. Els que configuraven la xerrada eren Nemrod Carrasco, Josep Ramon Casafont, Marta Palacín i Candela Antón.
Sembla que la sèrie "Merlí" ha incrementat el nombre de matrícules a les Facultats de Filosofia del nostre país. Cal destacar les afirmacions de què la filosofia no serveix per ser feliç sinó per promoure el fet de pensar sobre tota mena de qüestions i sovint, fer-nos patir. Una altra afirmació que em va cridar l'atenció és la de què, segons Carrasco, la crítica sempre ha de ser destructiva.

4.- "L'amistat que perdura" va ser tractada per Care Santos, Sílvia Soler, Joan Maria Morros i Maria Climent Huguet. A més de parlar de la importància de l'amistat i de cultivar-la i de les diferències que hi ha entre les diverses maneres de relacionar-se, Sílvia Soler va fer referència a les amistats que es conserven des de la infància o la joventut tot dient que alguns d'aquests amics, si els coneixes en el moment present, no ho serien d'amics, donades les diferències de mentalitat, manera de viure, etc.

5.- "Puc heretar les malalties dels meus pares o avis?" Aquest és el llibre del genetista Manel Esteller que el va presentar acompanyat de Silvia Còppulo. El científic fa explicar el que és la Epigenética, disciplina a la que ell hi està dedicat. En definitiva el determinisme genètic és modulable i per tant uns hàbits saludables poden modificar positivament aquest determinisme. Va posar diversos exemples força il·lustratius.

6.- Recital poètic "Voler l'impossible". Una dotzena de poetes de l'Associació d''Escriptors en Llengua Catalana van oferir al públic aquest recital d'algunes de les seves obres.

7.- Jair Domínguez va fer un monòleg en clau d'humor per parlar del seu llibre que es considera d'antiajuda, titulat "Ets un merda i ho saps". La seva intervenció va ser distesa i divertida.

8.- "El cavaller Floïd, un revolucionari cultural" L'autor de la biografia d'aquest important personatge, Genís Sinca, acompanyat de Manel Haro fa fer referència a una sèrie d'anècdotes que van adornar la vida del fundador, entre altres institucions, d' Ómnium, Editorial Proa, impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana, etc., etc. Una de les més divertides és quan es van trobar a París el President Terradelles i ell en un hotel de París. Terradelles volia que tanques Òmnium perquè li feia ombra política i va demanar que els diners destinats a aquesta institució es canalitzessin a ell i el que representava. El diàleg va constar d'unes quatre hores d'un monòleg dens i repetitiu de Terradelles que quan va acabar va rebre aquesta resposta curta i contundent de Joan Baptista Cendrós (Mr. Floïd): "Miri President, jo tancaré Òmnium quan em surti dels collons i la tornaré a obrir quan em surti dels collons". Punt final.