dimarts, 24 de gener de 2017

"ARTS ESCÈNIQUES"


El dia 13 de desembre passat al CCCB dintre del Cicle "Saber, fer, comprendre", Victòria Szpunberg, dramaturga, professora de l'Institut del Teatre, va oferir aquesta conferència.

La ponent incorpora la filosofia al teatre. Ha explicat les seves experiències a la Sala Becket.

Comença per recomanar veure a través de Google el que s'explica de Passolini sobre el feixisme (de com va utilitzar aquest artista el cine contra l'esmentada ideologia).

A partir de les seves pròpies vivències defineix diverses tipologies:

1.- L'autora sospitosa.- Escriu teatre a partir de la literatura més un manual d'instruccions. Elabora una mena de cartografia per on transiten els actors. Fer d'autor és una mena d'inconformisme.

El teatre no existeix sense el públic. Destaca que als grecs els atreia el contingut de les obres.

Ara, sovint, el públic va a veure autors star-system. Sovint els autors s'amollen a les pressions del mercat o de l'entorn.

El teatre ha de ser un mirall on el públic s'ha de veure reflectit.

L'autor és el que menys cobra. Creu que molts escriuen sense experiències viscudes.

2.- La dramaturga lampista: Fa instal·lacions, teatre infantil, arranjaments, etc. Fa de tot i de tot nivell. Treballa en equip per fugir de l'egocentrisme. Se sent més còmoda treballant en sales alternatives on no té la pressió del políticament correcte. Defensa la dramatúrgia com a lampisteria.

Les presses contaminen el procés teatral. Es busquen resultats rapits i rendibles. Hi ha perversió de les polítiques de subvencions

3.- La professora ignorant: Dona classes a l'Institut del Teatre. No és senzill trobar la resposta a com començar a ensenyar.

Aprèn dels alumnes: els hi pregunta perquès. Evita el paternalisme. Observa que hi ha gent que vol escriure i no llegeix. Transmet el valor de donar-se temps.

Si voleu veure i sentir la Victòria, aquest vídeo d'una mica més de sis minuts, segur que us clarificarà el meu atapeït i una mica confús resum:

2 comentaris:

  1. Interessant aquesta noia, i els teus comentaris.
    Al vídeo se la veu molt assenyada i convençuda del que fa i perquè ho fa. Els seus plantejaments són ben certs quant a la relació entre els diferents tipus de teatre.
    També un es pot fer a la idea de les diferències entre uns dramaturgs i uns altres, i de com funciona tot plegat.
    Entrant ara de nou a comprendre Passolini, un s'adona del que ens va estar negat en aquest país a la seva època.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot el que va dir a la conferència em va semblar interessant, el que passa és que resumir-ho m'ha resultat complicat. De tota manera, tu has copsat perfectament el valor del contingut de les seves idees.
      Com veus es tracta d'una persona jove. El curiós és quan ens va dir que a l'Institut del Teatre, fent de professora davant els futurs actors i directors, ja no s'hi troba tant de jove....

      Elimina