dissabte, 17 de març de 2018

FELICITAT I PERFECCIONAMENT. EL TRANSHUMANISME SOTA LA LUPA


El 15 de març de 2018, a la Sala d'Actes del Palau Macaya de Barcelona, José Antonio Marina, assagista especialitzat en filosofia, concretament en política, intel·ligències múltiples i ètica i autor de diversos llibres, va oferir aquesta interessant conferència.

Va presentar l'acte el filòsof Francesc Torralba que va fer també comentaris sobre la personalitat del conferenciant i la seva obra.

En principi es planteja si els progressos de la intel·ligència comporta o no un augment de la felicitat.

Els avenços científics i tecnològics que es van produint de manera ininterrompuda, inclosa l'anomenada intel·ligència artificial, fins fa poc una utopia i ara una realitat gairebé a tocar, modifiquen la intel·ligència humana. Sempre que els humans hi han introduït grans avenços així ha sigut. Fa només uns quants milers d'anys, els homínids érem muts i ens comunicàvem de manera molt primària. S'inventa el llenguatge i el sistema de comunicació s'enriqueix enormement. Després inventem l'escriptura. Aquí l'avenç és impressionant. L'àlgebra per interpretar i progressar en l'estudi matemàtic, l'escriptura musical. Hauria pogut Beethoven escriure les seves simfonies sense la seva existència?.

A mesura, que els mètodes per comunicar-nos i aprendre evolucionen la nostra intel·ligència també ho fa. Els canvis que les noves tecnologies i sobretot la intel·ligència artificial comportaran són d'unes dimensions encara difícils de calibrar. També els canvis que hi haurà en els plantejaments educatius a curt termini.

Al començar a parlar de la felicitat, va dir que l'ésser humà s'està definint.

També, que escolta amb una certa preocupació el que ara diuen molts pares quan porten el fill a l'escola: "El què és important és que la criatura sigui feliç". Molt bé, diu Marina, però a més, per tirar endavant a la vida tindrà que treballar, esforçar-se, ser constant, concentrar-se, etc.

També va parlar de la dignitat. Està pràcticament generalitzat que l'home/dona, pel sol fet de ser-ho ja té dignitat de la qual es deriven drets. Marina es pregunta si ho és de digne, sigui quin sigui el seu comportament.

Sobre l'ètica diu que si una societat no manté un projecte ètic, tot s'enfonsa. Com a exemple posa l'Alemanya dels anys 30. Un país desenvolupat i culte que quan va abandonar l'ètica va ser capaç de les més grans atrocitats i brutalitats que s'han conegut.

Tornant al concepte "felicitat "fa una primera divisió entre els estoics occidentals que estan en la línia dels orientals, que diuen que si planteges la vida amb poques expectatives seràs feliç. En canvi a Occident predomina tot el contrari: per ser feliç has de desitjar coses, quantes més millor, per ser-ho. Els dos plantejaments tenen pros i contres.

La religió ofereix una alternativa diferent: "No esperis massa d'aquesta vida. El bo ho tindràs després"

Tornant a la intel·ligència artificial: avui dia la majoria d'articles econòmics d'envergadura que publiquen els diaris i revistes més prestigiosos del món, estan escrits per programes informàtics d'intel·ligència artificial.

Com a dada a tenir en compte: Una persona pot llegir un màxim de 600 paraules per minut. Un ordinador, milions de llibres en un segon.

Parla del paper de la filosofia tal com es planteja ara: la compara amb una iaia que es dedica a ensenyar l'àlbum de fotos de la seva vida. Ara mateix parlem d'"història de la filosofia". La filosofia avui ha de plantejar-se l'anàlisi de la societat moderna i assenyalar possibles camins per afrontar els seus reptes.

Tornem a la felicitat. Diu "La felicitat s'ha posat de moda" I segueix: Hi ha dos tipus de felicitat: la subjectiva i l'objectiva. La subjectiva depèn de factors individuals: l'estat d'ànim; la sensació de no trobar res a faltar, etc.

L'objectiva es relaciona amb la situació en què m'agradaria viure en relació a l'educació, la salut, etc. Recentment s'ha incorporat la qualitat de vida dels immigrants, etc.

Posa un exemple. Fa pocs dies s'ha publicat el llistat ordenat de països del món on la felicitat objectiva és més gran. Surt amb el número u, Finlàndia. En canvi si parlem de felicitat subjectiva, apareix aquesta dada: a Finlàndia hi ha el doble de casos de suïcidí que a Espanya.

L'ètica ha d'organitzar la felicitat objectiva.

Un altre concepte molt interessant és el concepte de talent que no té una definició científica però que pot dir-se que consisteix a fer un bon ús de la intel·ligència. L’objectiu de l'educació ha de ser convertir la intel·ligència en talent.

Per desenvolupar el talent per aconseguir la felicitat subjectiva, s'ha de tenir present el següent:

Tres són els grans desitjos que diem que ens porten felicitat:

1. Passar-ho bé. Els plaers fisiològics; orgasmes, menjar i beure coses bones. Sentir-nos segurs.

2.Mantenir relacions afectives amb altres persones.

3. Sentir que no som insignificants; què progressem; que transcendim.


La clau: Saber valorar el que tenim. Mirar-ho tot amb intensitat poètica. Fixar el zoom sobre les coses perquè agafin intensitat..

Va recomanar la lectura de "La Oda a la alcachofa" de Pablo Neruda. Jo l'he buscat a Internet. Si la voleu llegir, aquí la teniu:

La alcachofa
de tierno corazón 
se vistió de guerrero, 
erecta, construyó 
una pequeña cúpula, 
se mantuvo 
impermeable 
bajo 
sus escamas, 
a su lado 
los vegetales locos
se encresparon, 
se hicieron 
zarcillos, espadañas, 
bulbos conmovedores, 
en el subsuelo 
durmió la zanahoria 
de bigotes rojos, 
la viña 
resecó los sarmientos 
por donde sube el vino, 
la col 
se dedicó 
a probarse faldas, 
el orégano 
a perfumar el mundo, 
y la dulce 
alcachofa 
allí en el huerto, 
vestida de guerrero, 
bruñida 
como una granada, 
orgullosa, 
y un día 
una con otra 
en grandes cestos 
de mimbre, caminó 
por el mercado 
a realizar su sueño: 
la milicia.

En hileras
nunca fue tan marcial 
como en la feria, 
los hombres 
entre las legumbres 
con sus camisas blancas 
eran 
mariscales 
de las alcachofas, 
las filas apretadas, 
las voces de comando, 
y la detonación 
de una caja que cae, 
pero 
entonces 
viene 
María 
con su cesto, 
escoge 
una alcachofa, 
no le teme, 
la examina, la observa 
contra la luz como si fuera un huevo, 
la compra, 
la confunde 
en su bolsa 
con un par de zapatos, 
con un repollo y una 
botella 
de vinagre 
hasta 
que entrando a la cocina 
la sumerge en la olla.

Así termina 
en paz 
esta carrera 
del vegetal armado 
que se llama alcachofa, 
luego 
escama por escama 
desvestimos 
la delicia 
y comemos 
la pacífica pasta 
de su corazón verde..

1 comentari:

  1. Els teus apunts són sempre curosos i ben fets, però, huy!, el transhumanisme, quina por!
    Dos apunts: Jo crec que hi ha persones que abans de parlar d'intel·ligència artificial farien bé en aconseguir primerament la pròpia intel·ligència natural. També crec que no és veritat que els ordinadors llegeixin 2 milions de llibres per segon, seria més propi dir que els processen, perquè llegir vol dir assabentar-se del que diuen les paraules escrites, assimilar-les i treure conclusions, que és el que fan les persones (algunes). És la meva opinió.

    ResponElimina