Conferència
-Conversa de Tessa Calders, filòloga de la UB, especialista en hebreu i filla
de Pere Calders.
Títol de la
conferència: El meu pare, Pere Calders
Lloc: Auditori del
C.C. Sagrada Família
Data: 19 de març de
2012.
Amb unes quantes
fotos i la presencia d'un entrevistador coneixedor de la vida i obra d'en Pere
Calders, Tessa Calders va explicar les experiències viscudes per la família
Calders des de el moment de l'exili, fins el retorn l'any 1962 a Catalunya.
La porta de sortida
va ser a través del Coll d'Ares i Prats de Molló. Després Mèxic.
L'arribada va
ser tot un xoc. Cultura i tarannà diferent a més de l'incertesa de com aniria
tot.
Aviat però van sentir-se ben acollits.
Els Calders es van relacionar sobre
tot amb altres catalans exiliats (Tisner, Bartra, etc.).
En Pere es va
guanyar la vida dibuixant per una editorial mexicana.
Els seus ingressos
estaven en relació a la feina que feia, que la produïa treballant de sol a sol,
sense haver fet, en 24 anys, vacances.
La Tessa explica
que el temps que va a passar a Mèxic, ella va ser feliç. No tan els grans, que
lògicament tenien el pensament a Catalunya i sempre amb les ganes de tornar-hi,
com es natural.
A pesar de tot,
l'agraïment al poble mexicà el va fer sempre palès.
Quan van tornar es
van posar a viure a Sant Cugat. Tessa recordava com era el camí de l'estació de
Sant Cugat l'any 1962: sense asfaltar i sense una sola llum.
El xoc de
l'arribada també va ser fort.
Els anys passats a Mèxic van ser anys de
llibertat.
Es parlava de tot sense embuts.
Aquí la gent els hi demanava
prudència en els comentaris. La por seguia molt arrelada en la gent.
Al cap d'uns mesos,
el cap de l'editorial per la que treballava a Mèxic, li va donar feina fixa a
la filial que tenia aquí i Calders a més de dibuixar va poder editar els seus
libres de contes i les seves novel-les, així com més endavant. col-laborar en
premsa.
La posta en escena
d'Antaviana per Dagoll-Dagom va ser un èxit que va popularitzar encara molt més
la figura de Pere Calders, un home senzill, però amb un fort caràcter quan es
trobava davant de situacions complicades a la vegada que un pare
extraordinàriament carinyos amb tots els seus fills.
Interessants els teus apunts. Sempre que es parla d'exiliats, retornats o no, hom pensa qué hagués estat del nostre pais si no s'hagués produit aquell daltabaix.
ResponElimina