dimecres, 21 de març de 2012

"EL MEU PARE, PERE CALDERS", per Tessa Calders



Conferència -Conversa de Tessa Calders, filòloga de la UB, especialista en hebreu i filla de Pere Calders.

Títol de la conferència: El meu pare, Pere Calders

Lloc: Auditori del C.C. Sagrada Família

Data: 19 de març de 2012.

Amb unes quantes fotos i la presencia d'un entrevistador coneixedor de la vida i obra d'en Pere Calders, Tessa Calders va explicar les experiències viscudes per la família Calders des de el moment de l'exili, fins el retorn l'any 1962 a Catalunya.

La porta de sortida va ser a través del Coll d'Ares i Prats de Molló. Després Mèxic. 

L'arribada va ser tot un xoc. Cultura i tarannà diferent a més de l'incertesa de com aniria tot. 

Aviat però van sentir-se ben acollits. 

Els Calders es van relacionar sobre tot amb altres catalans exiliats (Tisner, Bartra, etc.).

En Pere es va guanyar la vida dibuixant per una editorial mexicana. 

Els seus ingressos estaven en relació a la feina que feia, que la produïa treballant de sol a sol, sense haver fet, en 24 anys, vacances.

La Tessa explica que el temps que va a passar a Mèxic, ella va ser feliç. No tan els grans, que lògicament tenien el pensament a Catalunya i sempre amb les ganes de tornar-hi, com es natural.

A pesar de tot, l'agraïment al poble mexicà el va fer sempre palès.

Quan van tornar es van posar a viure a Sant Cugat. Tessa recordava com era el camí de l'estació de Sant Cugat l'any 1962: sense asfaltar i sense una sola llum.

El xoc de l'arribada també va ser fort. 

Els anys passats a Mèxic van ser anys de llibertat. 

Es parlava de tot sense embuts. 

Aquí la gent els hi demanava prudència en els comentaris. La por seguia molt arrelada en la gent.

Al cap d'uns mesos, el cap de l'editorial per la que treballava a Mèxic, li va donar feina fixa a la filial que tenia aquí i Calders a més de dibuixar va poder editar els seus libres de contes i les seves novel-les, així com més endavant. col-laborar en premsa.

La posta en escena d'Antaviana per Dagoll-Dagom va ser un èxit que va popularitzar encara molt més la figura de Pere Calders, un home senzill, però amb un fort caràcter quan es trobava davant de situacions complicades a la vegada que un pare extraordinàriament carinyos amb tots els seus fills.

1 comentari:

  1. Interessants els teus apunts. Sempre que es parla d'exiliats, retornats o no, hom pensa qué hagués estat del nostre pais si no s'hagués produit aquell daltabaix.

    ResponElimina