dilluns, 2 de gener de 2017

"LA CARA FOSCA DEL CAPITAL ERÒTIC"


El 21 de novembre de 2016, José Luís Moreno Pestaña, filòsof i sociòleg va oferir aquesta conferència al Palau Macaya.

Un dels valors socials és la presentació del cos i la seva cura. En aquest aspecte, la manera de com s'està reclutant actualment la mà d'obra ens connecta amb els trastorns alimentaris. Es demanen obreres amb morfologia corporal d'elit.

És erroni que l'individu busca una determinada tipologia voluntàriament. També és erroni que la culpa és d'una societat patriarcal alienant.

Planteja tres punts per l'estudi:

1. La carn: treballs que exigeixen un model de cos
2. Aparença física: roba, maquillatge, moda en funció dels ambients en què es mou la persona.
3. A què contribueix tota la inversió corporal en l'evolució positiva en el treball.

Es comença per elogiar que una noia grassoneta s'aprimi. Comença l'espiral. Inversió en roba; alimentació restrictiva que porta a l'anorèxia. Exemples: cambreres, venedores de botigues de moda.

És a partir del segle XIX que la persona pot modificar el seu cos a voluntat i, a més li va bé a la seva salut. Abans, això no es coneixia.

Plató deia que als atletes no se'ls havia de contractar ni de vigilants, per culpa de la seva dieta per estar prims, cosa que detreia energies per a la dedicació política.

Durant l'Edat Mitjana, el cristianisme menysprea, per superficial, la cura del cos i la salut.

Actualment tenim el culte a l'estar prim. Ortega, ja relacionava la influència de l'aspecte corporal en les elits.

S'unifiquen els criteris de la bellesa i es relacionen amb estar prima. Aquest criteri es pot canviar.

Pregunta: És certa la relació entre morbiditat i sobrepès? Cal escoltar tant els especialistes com els profans (democràcia tècnica). Les dietes io-io, són dolentes. Moure's és bo; aprimar-se no està clar.

Tampoc està clar que el cos és modificable a voluntat. El debat resta obert.

Hi ha molta gent que viu amb angoixa el seu cos quan aquest cos no reuneix el cànon corporal requerit. Altres ho viuen sense problemes.

Cal lluitar contra la uniformitat que el mercat imposa sobre la bellesa. Recuperar la crítica política al culte del cos com es feia a l'època de l'Olimpisme. Què passa amb el temps que es dedica al cos i es deixa de dedicar a altres coses?

1 comentari:

  1. Tots els que coneixem casos més o menys propers d'aquesta nefasta moda, ens costa de creure com hem anat a parar aquí. Per sort, sembla que la tendència actual comença a conscienciar a la gent. Veurem si té èxit.

    ResponElimina