dimarts, 20 de desembre de 2016

"COM PODEM OFERIR MÉS OPCIONS LABORALS ALS JOVES"


El dia 9 de novembre de 2016 dintre del cicle Debats RECER-CAIXA es va produir aquest debat amb la participació de Maria Àngels Cabases de la Universitat de Lleida; Ignasi Brunet de la Universitat Rovira i Virgili; Oriol Rivera de CREUP i Lorena Ventura de Barcelona Activa. Va fer de moderadora la periodista Milagros Pérez Oliva.

Començaré dient que vaig quedar decebut al final d'aquest acte, sobretot perquè més enllà de citar dades estadístiques i plantejaments prou coneguts no es va plantejar cap proposta innovadora que realment fes pensar a complir amb el títol de la trobada.

En 10 anys, l'atur juvenil ha passat de l'11 al 32%.

Molts joves han anat a buscar oportunitats de feina fora del país, sobretot al Regne Unit i Alemanya. La posició de la dreta política és deixar que marxin, veient en el fenomen una oportunitat de creixement personal i professional. La de l'esquerra és plantejar un pla pel seu retorn.

Als joves davant la situació de precarietat, contractes temporals i salaris baixos que no són garantia per emancipar-se se'ls hi diu que és l'única manera de sortir de la crisi.

Els joves amb estudis superiors tenen 5 punts menys d'atur que els que només tenen la primària.

Les retribucions de la gent de menys de 30 anys s'han reduït i en la franja d'edat de 26 a 30 anys s'ha reduït la diferència salarial entre els treballadors qualificats i no qualificats.

S'està perdent gent preparada.

Recepta: S'hauria de compaginar formació i ocupació (això ja es deia quan jo tenia 15 anys)
S'ha primat la formació universitària i no la professional i la seva vinculació amb les Pymes.

Recepta: S'ha de crear un vincle entre la FP i les Pymes. Diuen que ho estan treballant. (anys i panys que ho sento)

Barcelona Activa té com prioritat lluitar contra l'atur de les persones joves. Tenen un pla fins 2020 de foment de l'ocupació amb 39 mesures concretes...

També tenen un pla pel retorn dels que estan fora.

L'Índex de natalitat de Catalunya és la més baixa d'Europa. Dinamarca és, per contra, la primera en natalitat. Tenen un pla de beques per sufragar els estudis fins l'obtenció d'un treball digne. Edat mitja d'emancipació a Dinamarca: 21 anys; a Espanya: 29.

Estem en una deriva cap al no-res. L'oferta de treball supera la demanda.

En el primer any de carrera hi ha un 25% d'abandó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada