dimecres, 9 de novembre de 2016

LA JUSTÍCIA SOCIAL ÉS CONDICIÓ PER A LA PAU?


El passat dia 19 d'octubre al Palau Macaya es va produir una xerrada en la qual van intervenir Arcadi Oliveres (reconegut economista i defensor de la pau i la justícia), Jordi Cussó (representants dels "amics de la República Dominicana") i Ana Belio (esposa del cònsol d'Haití). El presentador de l'acte va ser Ivan Pera.

Arcadi Oliveres va començar dient que la convivència, la democràcia, la seguretat i el futur passen necessàriament per la justícia social com a punt de partida.

La pau, segons Frederic Roda és un bé de segon nivell.

La primera injustícia social és la pobresa. Com a exemple de com es pot provocar la pobresa a determinats col·lectius i països, va esmentar la política que els països rics han aplicat referents al sucre, i al cafè, per exemple. També es va referir als interessos abusius del deute dels països pobres.

Apunta com a solució de l'atur, el repartiment del treball. Va exemplaritzar-ho a partir de la Cooperativa Mondragón. Durant la crisi dels 70, aquesta cooperativa tenia 35.000 treballadors. Per quadrar els números van proposar acomiadar 5.000 treballadors. Tots plegats van decidir reduir-se el sou un 15% i no acomiadar ningú. La cooperativa no solament va sortir d'aquella crisi i està superant la que ens afecte ara, sinó que actualment compta amb uns 75.000 treballadors.

S'ha abandonat l'estat de benestar. La qüestió és que manquen ingressos i també controlar les despeses.

El cos d'inspectors d'hisenda espanyols quantifica en 94.000 milions d'euros els impostos que s'amaguen cada any. Pensem que l'import de les pensions és de 115.000 milions d'euros.
Els impostos "amagats" estan en tres col·lectius: a) la gent corrent (Ivas que no es paguen, per exemple); b) les grans empreses (Apple i Google, per exemple) i c) les grans fortunes.

També va senyalar algunes dades per pensar: A Catalunya és necessiten pr a beques d'ajuda als infants uns 200 milions d'euros l'any. La Generalitat ha destinat per aquest concepte 50 milions. La despesa militar és de 52 milions diaris.

Anà Belio, Parlant dels últims desastres naturals que han afectat Haití, comenta que una part molt important dels recursos que s'envien al país com ajuda no arriben al seu destí, sobretot els que es canalitzen a través de grans ONG's, com, per exemple la Cruz Roja americana.

També manifesta que els mitjans de comunicació només comenten d'Haití els aspectes negatius, el què qualifica d'injust. Reconeix que hi ha corrupció, però "no més que aquí" afegeix.

Haití té uns 10,5 milions d'habitants aproximadament. Hi ha una natalitat incontrolada i una violència a l'alça. Hi ha dèficits importants en educació i en sanitat. També va parlar del problema d'identitat entre haitians i dominicans.

Jordi Cussó - Parlant de la República Dominicana senyala carències en salut i educació, entre altres. Els ciutadans creuen que això no té solució, el què forma part de la idiosincràsia del país.

Les actuacions de les petites ONG's representen mesures pal·liatives i a petita escala, què són totalment insuficients.

D'altra banda, l'estat té una falta de credibilitat molt gran.

Depenen de l'agricultura, el comerç i el turisme. Tot amb salaris molt baixos i un elevat cost de vida. Tot porta a la violència i inseguretat ciutadana.

La supervivència justifica intentar enfonsar el que està al costat. 

Sembla que hi ha una aposta per estendre l'educació per tot el país...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada