QUAN LA SALUT ÉS UN NEGOCI

"La salut, el negoci de la vida". Sota aquest títol, ahir, 25 de març de 2014, al Centre Cívic de la Casa Golferichs de Barcelona es va projectar un documental amb posterior xerrada i col·loqui per part de la Xarxa SICOM -Solidaritat i comunicació; una Organització que es defineix així en la seva web:(A la web hi trobareu alguns vídeos que recullen fragments del que es va projectar).

"SICOM, Solidaritat i Comunicació, és una associació sense ànim de lucre que treballa des de 1995 per descobrir i fer visibles al conjunt de la societat totes les claus que determinaran el futur del planeta. Al mateix temps pretén fomentar el debat democràtic sobre aquestes claus i decidir quines són les millors accions que cal emprendre per a donar-los la resposta adequada.

SICOM és una associació que divulga informacions sobre els països pobres o en conflicte i sobre les activitats dutes a terme per les organitzacions no governamentals per al desenvolupament i les branques de l’administració pública corresponents.

Els integrants de SICOM som periodistes i professionals de diversos mitjans de comunicació o persones interessades en aquest àmbit. A nivell personal o com a membres de l’associació realitzem o col·laborem en programes de ràdio i televisió, a més d’editar publicacions, i participar en les activitats i fòrums que ajuden a difondre i treballar pels nostres objectius. La nostre tasca, basada en la sensibilització, té un component audiovisual bàsic: SICOM TV. A través de SICOM TV es poden conèixer les activitats que fan les ONG,s, les Administracions i d’altres iniciatives i que són coincidents amb els objectius generals de l’associació."

El documental fet a partir del testimoni de nombroses persones relacionades amb el tema (malalts, personal sanitari, responsables polítics de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat , implicats en plataformes que es mouen per evitar la degradació de la sanitat pública, etc.) denúncia tant els casos individuals que expliquen i documenten els afectats, donant noms i cognoms, com el panorama actual de la sanitat pública a Catalunya.

A més de les retallades que han incrementat fins a extrems inadmissibles les llistes d'espera (fa pocs dies a TV3!!, obrien els telenotícies dient que més de 181.000 malalts de casa nostra estaven fent cua per ser operats), algunes males pràctiques s'han enregistrat en alguns hospitals. Els malalts del documental, acrediten que després de saber que la seva operació es demoraria potser anys i no poder resistir tant de temps els dolors propis de les seves malalties, van preguntar als mateixos facultatius, com ho podrien fer per avançar l'operació. A tots els hi van dir que per la via privada en poques setmanes estarien operats.

La qüestió és que pagant una quantitat important de diners al mateix equip mèdic, van ser operats en el mateix hospital públic que els hi corresponia.

Tenim un greu problema. La situació que ha provocat l'Administració fa que ens encaminem a tres tipus de sanitat:

1.- La privada destinada a qui se la pugui pagar i que és la que promociona estratègicament el govern amb la seva política (llargues esperes, etc.) i que va directament a enriquir empreses privades, moltes de les quals sembla que tenen vinculacions molt estretes amb càrrecs públics importants.

2.- La pública, destinada a una classe mitjana cada vegada més empobrida, que funcionarà com estem veient ara mateix.

3.- La de beneficència, per les persones que no puguin disposar de la targeta sanitària (immigrants o nacionals que marxin més de tres mesos a l'estranger i tornin després d'aquest període a casa).

Què es pot fer: Segons les experiències de la gent de SICOM, a més d'involucrar-se en les plataformes o organitzacions que lluiten per una sanitat pública de qualitat; si ens arriba a afectar un cas com els comentats (llargues esperes; derivacions quasi forçades a la privada dintre de la mateixa estructura de la pública, etc.), protestar a través de reclamacions escrites formulades contra qui creiem que té a veure amb el que ens està passant.

Això està funcionant. El documental mostra casos reals en els quals una postura ferma de reclamació amb resistència davant "AIXÒ ÉS EL QUE HI HA" ha solucionat el problema.

Ah!, i tot amb "il·lusió"...

Per cert, des d'aquí vull expressar el meu reconeixement i agraïment més sincers a tots aquells metges i infermeres dels CAP o els hospitals de la sanitat pública, que tot i les limitacions i entrebancs amb què es troben, fan la seva feina amb una gran professionalitat i entrega als seus malalts.

Vinyeta: baixada d'internet