dimecres, 15 de gener de 2014

HOMENATGE A NELSON MANDELA


Conferència sobre Nelson Mandela, organitzada per La Ploma, Llibreria especialitzada en Àfrica negre i la Biblioteca Vila de Gràcia.

Data i lloc: 14 de gener de 2014 a la Sala d'Actes de l'esmentada Biblioteca Pública.

Ponents:

SAOKA KINGOLO, activista social i expert en immigració.

EDMUNDO SEPA, sociòleg, president d'ETANE i autor de diversos llibres sobre Guinea Equatorial.

ANTONI CASTEL, ex-professor a la Universidade Eduardo Mondlane de Maputo, Moçambic, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor de diversos llibres sobre Àfrica.

FERRIOL SORIA, economista i doctor en Història, autor d'una tesi sobre les Comissions de la Veritat i professor del Màster d’Història Contemporània i Món Actual.


Els coneixements sobre Sudàfrica i Mandela de tots els ponents van convertir l’acte en una veritable master-class.

Amb motiu de la recent mort de Mandela, tots els medis de comunicació han aportat dades i comentaris en quantitats molt importants. Els ponents d’aquesta conferència-homenatge han fet l’esforç d’explicar a l’audiència detalls i reflexions per afegir al que tots hem llegit i escoltat aquests dies passats.

Abans de donar la paraula als ponents , i de la projecció d’un petit documental amb imatges i música relacionats amb la sortida de la presó de Mandela, van fer la introducció els propietaris de la Llibreria La Ploma, una parella que estimen l’Àfrica profundament i que l’han convertit en un referent sobre temes relacionats amb aquest continent.

Resumeixo molt tot el que vaig escoltar, perquè, com he dit, les aportacions dels ponents van ser moltes i extenses.

Saoko Kingolo, valora sobre tot el llegat de Mandela. Al seu parer, aquest llegat és la suma de les característiques de la seva personalitat i de com aquestes i els seus fruits han influït en els seus compatriotes. Assenyalà aquestes: 1- LA PERSEVERANÇA; 2- LA COHERÈNCIA; 3-EL TACTICISME (va saber escollir en cada moment l’estratègia indicada. Va ser un expert tant en lluita armada com en la no violenta) 4.- EL SENTIT DE L’ESTOÏCISME (s’inhibia de mostrar tant l’alegria com el patiment); 5.- LA UNIVERSALITAT (els seus planejaments són aplicables tan a Sud-àfrica com qualsevol altre país); 6.- L’ATEMPORALITAT (el que va organitzar seria aplicable en qualsevol època històrica).

Mandela va més enllà de la cerca de la pau, la igualtat i els Drets Humans. Les lleis que va promoure i els mètodes per aplicarles ho demostren.

El ponent va fer referencia a altres líders negres que van lluitar contra la segregació i cap arriba a la dimensió a la que va arribar Nelson Mandela, una veritable icona.

Va concloure dient que actualment no cal buscar cap altra icona, només cal gestionar el llegat Mandela.

Antoni Castel, va centrar-se en els moviments i organitzacions anteriors a Mandela i dels quals ell se’n deriva. Va explicar els orígens del CNA (Congrés Nacional Africà) creat al 1912, molt abans que molts partits polítics europeus. Estava integrat per personalitats de diverses ètnies i va anar evolucionant amb el pas del temps.  Pretén tenir, doncs, un paper aglutinador. Al 1952 es produeix una inflexió en els seus plantejaments que s’inspiraran en el socialisme. De tots els fracassos que es van produint enfront dels governs dels afrikàners, van aprenent. Mandela surt d’aquests integrants. Cal dir que encara al 1988, Margaret Teacher, considerava el CNA una organització terrorista en comptes d’un moviment d’alliberació.

En les ponències posteriors es va comentar que el CNA és actualment un prototip de corrupció.

Edmundo Sepa, va començar per manifestar la seva admiració pel poble sud-africà que va saber lluitar contra l’aparheid. Va destacar el paper fonamental que va tenir en el procés el lideratge moral de Desmond Tutu. Va destacar la contradicció en la qual van incórrer els governs europeus, que a Sud-àfrica donaven suport a un règim nazi i a Europa el combatien. Per aquesta raó, creu que Occident està en deute amb Sud-àfrica.

Va fer esment a la impressionant infraestructura jurídica i institucional de Mandela, que va promoure lleis molt avançades en ralació a la igualtat, la llibertat, la diversitat cultural i el progres en general.

Tot i això, la situación actual del país no és gens bona: un atur molt alt i grans desigualtats econòmiques . Considera que cal activar el llegat Mandela i que Sud-àfrica és un referent per tots els altres pobles del continent.

Ferriol Soria va parlar del Procés de Reconciliació iniciat per Mandela quan surt de la presó. Va tenir el mateix rang que la Constitució i partia del principi de què “les persones són persones i formen part de les persones”

Estava format per tres Comitès: Violació dels drets humans; Amnistia a canvi de veritat i comitè de Rehabilitació.

Les víctimes i els botxins es confessaven els seus patiments i les seves accions públicament. El lema era: La veritat fa mal; l’oblit mata.

2 comentaris:

  1. Molt interessant el teu resum de la conferència. Els ponents semblen de primera fila. En Mandela ha estat un clar referent per les llibertats, i només per aixó ja ha valgut la pena tenir-lo en compte. S'han sentit comparacions d'ell fins i tot extremes (amb Gandhi per exemple), i , més o menys com tothom, sembla haver tingut les seves foscors i les seves clarors. El comentari de la Tatcher que cites sobre el CNA no deixa de ser un elogi, venint de qui venia. Molt didàctics i ben resumits els teus apunts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament els ponents són de categoria. Espero que es publiqui més endavant el contingut complert de l'acte, perquè no va tenir desperdici.
      He citat la senyora del cor de ferro per evidenciar el contrast existent entre dues figures tant distants: entre el tètric negre de la britànica i el verd esperança del sud-africà.

      Elimina