ASTROBIOLOGIA

Títol de la conferència: Què és l’astrobiologia?

Ponent: Francesc Lozano Winterhalder, biòleg, master en humanitats, profesor de l’Universitat Ramon Llull…

Lloc: Institut d’Estudis Catalans dins el marc de la Societat Catalana de Biologia – Sala Prat de la Riba – carrer del Carme, 47, Barcelona

Data: 17 de maig de 2012.

L’astrobiologia és la ciència que tracte de respondre a cinc qüestions fonamentals sobre la vida a l’univers:

1.- Què és la vida?

2.- Com s’origina?

3.- Com evoluciona?

4.- Com es distribueix en els cosmos?

5.- Quin será el seu futur?

Perquè es produeixi vida, en principi cal matèria i energia.

 En quant a l'energia assenyalarem la força de la gravetat (força atractiva), la força fosca (força repulsiva) i la termodinàmica.

Quan la matèria està en equilibri, entenent-ho com en estat de repòs, les molècules estan desordenades. Quan s'introdueix energia les molècules s'ordenen i es trenca l'equilibri inicial. Es aleshores quan es donen les condicions per l'aparició de la vida, que requereix, com a mínim tres elements per que es produeixi: gravetat, temps i termodinàmnica.

Com exemple d'equilibri i ordenació molecular, pensem en la preparació d'uns espagueti. A l'olla, quan l'aigua està freda i la pasta submergida, podem dir que estem davant d'una situació d'equilibri. Encenem el foc (energia) i les mol-lécules s'ordenen. 

Recordem que en estat d'equilibri, la vida no es pot donar.

Hi ha vida quan trobem molècules que un cop apareixen, s'alimenten, es reprodueixen i moren.

Sobre la matèria: En el moment del Big --Bang es forma L'hidrogen. Mai més s'ha tornat a produir hidrogen a l'univers.

Després de L'hidrogen el gas més abundant que hi ha al cosmos és l'heli.

Els àtoms de les diverses substàncies formen les molécules. Per exemple: dos àtoms d'hidrògen i un d'oxígen formen una molècula d'aigua (H+O=H2O).

Un altre constatació: el Carboni forma part del 75% de les molècules de l'univers.

L'aigua més el Carboni son la base de la matèria per la formació de la vida i això és vàlid per a tot l'univers. Es a dir, en principi la vida es pot donar en qualsevol punt del cosmos.

L'origen de la vida es remunta a fa uns 4.600 milions d'anys. 

Per les molècules que s'han analitzat sembla que els primers rastres de vida son els monòmers (aminoàcids) que es consideren els "maons" i les cadenes de "maons" formen els polímers (proteïnes). A partir d'aquí, el temps a fet que es desenvolupin les complexes estructures que ara podem veure.

El rastre de vida més antic que s'ha trobat al nostre planeta te 3.500 milions d'anys hi es va trobar a la Formació Siyeh en una glacera que te aquest nom.

Mai s'aconseguit fins ara, crear vida artificialment, a pesar dels intents que ha fet L'home en els laboratoris.

A l'univers s'estan analitzant molècules per trobar indicis de vida, que com s’ha dit es pot donar en qualsevol lloc i circumstància. Així ho demostren els anomenats "extramófils" que son éssers que viuen a la Terra en condicions extremes (a grans profunditats marines, o amb temperatures i condicions límit).

En un dels satèl-lits de Saturn hi ha una sonda que està estudiant, actualment, molècules orgàniques.

Sobre el futur de la vida dir que la nostra, la humana sobre la Terra, dependrà de que el anomenat "homo sapiens" faci  honor al seu nom. Per ara sembla que l'adjectiu sapiens no ens acaba d'encaixar massa a la vista de com actuem.

Sobre la vida a l'univers, estem encara davant d'un gran misteri, tot i saber que es més que factible que hi sigui.

El Sol, que ens dona l'energia que al menys nosaltres necessitem, d'aquí 5.000 milions d'anys, desapareixerà en mig d'una gran explosió.

Per acabar un vídeo que recull les declaracions d'un astroquímic del Centro
de Astrobiológía de Madrid, entitat científica integrada en el CESIC, a 
la que en Francesc Lozano va fer referència en diversos moments de la seva 
conferència: