"EL PODER DE L'ALEGRIA"

Frédéric Lenoir, filòsof, expert en Ciències Socials i escriptor, francès, va oferir aquesta conferència al Palau Macaya de Barcelona, el passat dia 26 d'octubre de 2016.

Aquestes són paraules seves:

"La realització del jo pot venir pel poder de l'alegria, una via d'alliberament i amor, als antípodes de la felicitat artificial de la nostra cultura narcisista i consumista, i diferent dels sabers que apunten a l'ataràxia, l'absència de sofriment."

Sobre la joia, exposa una sèrie de conceptes vinculats que s'extreuen del budisme, el taoisme i els evangelis:

1.- La serenitat és l'absència de trastorns; limitar i reduir els desitjos.

2.- No obviar el patiment. Visquem plenament assimilant el patiment i cultivant l'alegria.

3.- La joia dura més que el plaer. El plaer existeix per la supervivència. Si no sentíssim plaer al menjar o en fer l'amor, desapareixeríem.

4.- La joia és el ressorgiment. És una victòria. La sentim perquè assolim alguna cosa; creixem; aconseguim. La joia és la recompensa.

Els animals tenen instints; els homes, desitjos. Desitgem coses que no corresponen a cap necessitat, tals com aprendre, crear o destruir. Construïm la vida al voltant dels desitjos, tant dels conscients com dels inconscients.

Les coses no són bones per si mateixes, sinó perquè les desitgem.

Segons Spinoza, l'ésser humà és esclau de les seves emocions essencials. Cal reorientar els desitjos cap a allò que ens faci créixer. Mitjança la raó i la intuïció ho hem de fer. El desig mal orientat porta a la infelicitat

Cal ser lúcids. La joia activa o joia positiva és l'adequada. La passiva, és inadequada. Exemple: Abans d'estimar algú ens fem la idea sobre aquella persona. Això és joia passiva: ens enamorem d'algú a qui realment no coneixem. Ens hem fet il·lusions. La passió dura entre 6 mesos i 3 anys. L'amor verdader és el coneixement de l'altre. L'odi bé d'una il·lusió decebuda. La joia activa està fonamentada en la realitat. Estimar l'altre tal com és. Violer el bé de l'altre i que sigui feliç. Seguirem estimant l'altre després de mort. L'amor verdader no mort, és etern.

Si estem respecte a l'altre en una situació de no respecte, ens disminuïm. Cada individu ha d'estar en un estat de joia, eliminant les passions negatives. És una manera de transformar el món.

Spinoza, el més gran filòsof de la modernitat insisteix en la transformació individual. Tenim el deure de ser feliços en un món infeliç. La infelicitat no aporta res. Cal alliberar-nos de tot el que ens converteix en esclaus. És difícil; és una recerca interior.

Els nens tenen joia en la seva innocència.

Receptes:

1.-El plaer es programa (faré un cafetó; fumaré un cigar, veure una bona peli). Les alegries no es poden programar. Cal afavorir que aparegui la joia. Cal estar presents. Això ens dóna joia. S'allibera dopamina i serotonina de manera natural.

Estem trists perquè no estem atents. Els nens viuen el present. Per això senten joia. Els adults tot ho projectem o ens preocupa el passat.

2.- La benevolència Sentir el millor per l'altre.

3.- El pitjor enemic és l'enveja.

4.- La Malevolència: no ens hem de comparar. Està relacionat amb la gelosia i l'enveja.

5.- La gratitud: El fet d'agrair. Sempre hem d'agrair allò que funciona. Sempre ens queixem.

6.- Abans de dormir pensar en les 5 coses bones que han passat aquell dia. Memoritzar coses positives i no negatives. Deixar-nos anar.

7.- El taoisme ja diu que l'ordre perfecte no funciona. A l'univers hi ha ordre, a la Terra no. Vivim en el caos.

8.- Flexibilitat i agilitat. Si volem joia, cal ser flexibles acompanyant el moviment de la vida. Res és segur. Cal saber viure amb les circumstàncies de la vida. No hem d'aferrar-nos. No hi ha una resposta automàtica per a tot. Els taoistes són escèptics. Cal anar amb tot el corrent; deixar-nos anar; aleshores creixem. Quan mirem de controlar-ho tot ens disminuïm.