dimecres, 4 de febrer del 2015

"HI HA D'HAVER LÍMITS A L'ENGINYERIA GENÈTICA?"


Aquesta conferència la va donar Núria Terribas i Sala, Directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull) el dia 24 de novembre de 2014 a la Sala d’Actes de la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona.

Relacionaré, de manera molt resumida, els conceptes que va exposar la ponent:

1.- La ciència va més depressa que la capacitat de reflexió dels humans.

2.- El diàleg entre científics, humanistes i la societat en general per tal d’aconseguir consensos de cara a establir els possibles límits configura la Bioètica.

3.- Els camps que intervenen, són:
-Ciències Naturals: Medicina, biologia, ciències de la salut…
- Humanitats: Filosofia, ética, dret…
- Ciències Socials: Economia, sociologia, política…

4.- Cal destacar la influència dels grans interessos econòmics que hi ha darrera de tota activitat, i que són, finalment, els que mouen el món.

5.- Cal pensar que tota activitat, s’acaba reglamentant a través de lleis.

6.- Focalitzant la qüestió en l'enginyeria genètica, les aplicacions que té són:
- sobre microbis (mètodes per acabar amb les marees negres, per exemple)
- sobre plantes i animals (transgènics, per exemple)
- sobre l’ésser humà (amb finalitats terapèutiques o per millorar les característiques)

7.- Eugenèsia: mètodes per “perfeccionar” l’espècie humana.

D’entrada es considera com a “perillosa”, donat que pot portar a l’exclusió dels “menys perfectes”. Aquí cita els experiments dels nazis en relació a la raça; el tractament del naixement de nenes a la Xina; l’esterilització forçosa dels discapacitats, etc.
En l’esfera social, la majoria de països ho considera actualment inacceptable.

En l'àmbit individual l'eugenèsia negativa és la que cerca evitar la transmissió de caràcter no desitjats i la positiva la que vol afavorir la transmissió de determinats caràcters físics o psíquics (color d' úlls, nivell d’intel·ligència, etc.)

Aplicacions: Reproducció assistida; noves teràpies; cèl·lules mare; diagnòstic genètic preimplantacional amb finalitat terapèutica (aquesta última acceptada expressament a l’Estat espanyol).

En aquests tractaments apareix la figura del “nadó-medicament”, per exemple per afrontar casos de leucèmia que només pot salvar un germà compatible). Aquesta figura també està acceptada en la legislació espanyola.

En aquest àmbit sorgeixen problemes relacionats amb aquelles famílies que els seus fills estiguin lliures de patir determinades malalties que afecten històricament la família. Aquí la reflexió ens porta a si és ètic aplicar una selecció per evitar allò que no és segur que es produeixi. 

A aquestes aplicacions esmentades hi ha alternatives com són els bancs de sang de cordó umbilical, per poder trobar donants sense haver d’engendrar un “fill-recanvi”.

Esmenta que la selecció del sexe d’un futur fill és avui dia possible i, a més, amb una tècnica senzilla. Les lleis espanyoles no més la permeten per evitar una malaltia vinculada al sexe (per exemple l’hemofília).

Es va avançant en la recerca de noves teràpies amb cel-lules-mare pel tractament de malalties degeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson i per la regeneració de teixits infartats com el del cor després d’un infart.

Aquí esmenta els difenents tipus de cel-lules mare: Totipotents; Plutipotents i Multipotents. Es poden obtener d’embrions sobrers procedents de les tècniques de fecundació assistida; una técnica molt cara.

Altres tècniques per obtenir cel-lules mare són el clonatge (transferencia nuclear); la reproducció induida –avenços lents i molts fracasos- i la reprogramació directe que és el camí més esperançador.

Per acabr, exposa que en general totes aquestes tècniques tenen un cost insasumible pels sistemes públics de sanitat. La política de les grans multinacionals dedicades a la investigació és la d’obtenir grans beneficis pels seus descobriments. Això porta a què si res no canvia, només tindran accés als nous tractaments derivats d’aquestes tècniques persones amb un gran poder econòmic. 

La supervivència a determinades malalties, serà doncs, només a l’abast dels més rics, com tantes altres coses….

Vinyeta baixada d'internet

2 comentaris:

  1. Aquesta branca de la Ciència sempre m'ha fet "yu-yu".
    També em passa el mateix amb la neurologia i tot el que es tracta de remenar el cervell, sobre tot amb medicaments.
    No valdria mès "Virgencita, Virgencita, déjame como estoy" ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també crec que moltes vegades resultaria millor aixó que dius del ..."déjame como estoy". En aquest sentit es van manifestar algunes persones assistents a la conferència quan es va encetar el col-loqui.

      Elimina