dilluns, 12 de maig del 2014

"EXPERIÈNCIES DEL FET MIGRATORI"

Mamadou Dia: foto baixada d'Internet

Dintre del Cicle temàtic “Món Àfrica”, Àfrica-Barcelona va organitzar aquest passat dimarts dia 6 de maig a la Sala d’Actes de la Biblioteca Vila de Gràcia un acte en el qual es va projectar el documental “Le cri de la mer” i en el que va intervenir, a continuació l’escriptor senegalès Mamadou Dia. El títol: “Experiències del fet migratori”

Escoltar algú que ha arribat en pastera al nostre país, explicar els seus perquès, les seves experiències i les seves aportacions sobre aquest fenomen que a nosaltres ens presenten des d'aquí els governs a través de la televisió i els diaris d’una determinada manera és molt enriquidor.

El documental, rodat a un poble pescador del Senegal ens fa conèixer una dona que després d’haver perdut el seu fill en una travessia Senegal-Canaries a conseqüència d’una forta tempesta al mar que va destrossar la barca amb més de 80 joves com ell, crea i es posa al davant d'un moviment per lluitar contra aquest fenomen, ajudar a les dones i mares que han perdut marits i fills, conscienciar als joves senegalesos que encara no han marxat perquè s’organitzin per pressionar a les autoritats de cara a aconseguir millores en el seu nivell de vida, etc.

El títol “Le cri de la mer” té un doble sentit: la crida que fa el mar a la joventut d’aquell país per marxar i “el plor de les mares”. Cal pensar que el mar s’ha endut més de 80.000 joves africans en els últims anys.

Aquí teniu el documental:


Les paraules del escriptor convidat ens descobreixen aspectes inèdits per alguns dels assistents.
A l'explicar l'origen del fenòmen migratori, comença recordant que anys enrera Espanya va ser també protagonista de moviments migratoris importants, tan interns com a l'extranger i que ara mateix son molts els joves espanyols i catalans que marxen del seu país per guanyar-se la vida (inclús al Senegal!!).

 Quan més tard es va parlar del paper de l'home i la dona a l'actual Senegal i alguns assitents feien paralelismes amb el que passava al nostre país va només unes dècades, Mamadou va utilitzar una encertada expressió: l'Alzheimer social que patreixen les societats, tot oblidant el que eren i com vivien uns quants anys enrera.

Explica que abans Senegal vivia, bàsicament de la pesca i l'agricultura. Hi havia suficient peix per nodrir la població i els camps produien aliments abundants.

Els convenis internacionals de pesca entre Senegal i la Unió Europea han permès que grans flotes pesqueres hagin esquilmat els seus fons i els pescadors autòctons ja no tinguin peix al seu abast sino és amb barques motores, que la immensa majoria no es poden permetre.

Com és possible que els governs senegalesos signin convenis que perjudiquen tant al seu país?. La resposta és l'enorme deute extern que fa que els països prestamistes tinguin "collats" als prestataris i els imposin les condicions i tractats que més benefici els hi doni. (Això del deute i les imposicions ja ens sona a nosaltres, oi?,,, i el que ens ha de sonar encara.)

D'altre banda els camps, degut a l'increment demogràfic (allà existeix la poligàmia i tenen molts fills) ha fet que es produis un gran creixement de la construcció, que ha mimbat molt els terrenys productius.

L'empobriment de les famílies ha fet que molts joves hagin decidit provar fortuna a Europa. Els que aconsegueixen enviar diners a la família, desperten les ganes de marxar dels que encara no ho han fet. Els que no ho aconsegueixen, no tornen al seu país, per no ser assenyalats com uns fracassats.

El destí d'aquests africans no és en principi Espanya. Els que provenen de països francòfons volen arribar a França i els de països anglòfons a la Gran Bretanya, el que passa és que aquesta estació de trànsit s'acaba convertint en una mena de ratonera que no els permet a la gran majoria arribar a la meta.

En aquests moments les coses estan canviant. D'una banda la crisi europea i d'altra una certa millora socio-econòmica en alguns d'aquests països -el mateix Senegal, per exemple - ha reduït el flux migratori, almenys d'aquests països.

Vídeo sobre la carta de Mamadou Dia al seu germà:



Sobre que podem fer nosaltres, com a senzills ciutadans per intentar canviar les coses, Mamadou Dia creu que una de les claus és el consum.

Si la gent del primer món ens neguem a comprar productes que sabem que s'han obtingut a base d'explotar miserablement a persones i països del tercer món i, en canvi procurem comprar productes que porten el segell de "Comerç Just" col·laborarem a que les coses millorin.


4 comentaris:

  1. Caram, molt interessant el teu extens i clar text. Crec haver vist a Mamadou per TV, si no estic errat parlant un molt correcte català, encara que no sé segur si era ell. El tema sí que ho era.
    Crec que aquest és un assumpte que aixeca moltes sensibilitats, de vegades amb manca de sensibilitat i que cal tractar a fons i des de tots els punt de vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó en que cal tractar el tema des de tots els punts de vista. Sovint es tendeix a simplificar massa i la qüestió va desde aspectes intims de les persones (sensacions, sentiments, etc.) fins a les problemàtiques de les societats de les que els immigrants marxen i les de les societats que els reben.

      Elimina
  2. Molt interessant. La Humanitat està farçida de moviments migratoris i, en general, això ha servit per enriquir-nos genèticament i culturalment. L'Homo sapiens ja va iniciar la primera gran migració per motius climàtics i de supervivència. Però, el que resulta dramàtic i inadmisible és que la major part d'aquets moviments han estat forçats per qüestions econòmiques i, el què és més greu, degudes a l'explotació sense escrúpols dels poderosos vers els més dèbils. Solidaritat és acollir als immigrats de la millor manera possible però, principalment, és actuar per ajudar a què puguin tirar endavant en els seus llocs d'origen. Veure't forçat a abandonar la teva terra i la teva gent és un drama personal difícil de superar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Subscric íntegrament tot el que dius sobre els fenòmens migratoris dels que d'una manera o altre molts en som el resultat. Quants de nosaltres no tenim l'origen de pares, avis o besavis lluny d'on nosaltres hem nascut o ens hem criat. I això sembla que continuarà, sobre tot a causa de les desigualtats provocades per l'ambició i l'avaricia d'alguns humans.. o inhumans.

      Elimina