dijous, 17 d’octubre del 2013

SOBRE L’ICTUS (TROMBOSI O VESSI CEREBRAL)



Dintre del cicle de conferències “SALUT I CERVELL”, el dia 15-10-2013, al Centre Cívic Sagrada Família de Barcelona, la Doctora Isabel Sañudo, Cap de Rehabilitació de l’Hospital Clínic, va parlar d’aquesta malaltia que té un alt risc de mort o de greus problemes de discapacitat, i que afecta, sobretot, a les persones de més de 65 anys.

El títol de la conferència era: “Hàbits saludables per a la salut cervell-vascular”.

L’ictus es produeix d’una manera abrupta i la intervenció mèdica immediata és fonamental per intentar evitar conseqüències irreversibles.

La importància d’aquesta malaltia bé donada per les següents dades:

A Espanya es produeixen cada any entre 120.000 i 130.000 ictus. El 75% dels casos es dóna en persones de més de 65 anys i és la primera causa de mort entre les dones.

Per intentar evitar l’ictus, cal tenir en compte, d’una banda els factors de risc (sobre els que podem actuar) i els marcadors de risc (que ens vénen donats i sobre els que no podem fer-hi res)

Els marcadors de risc són: l’edat, la raça i el sexe.

Els factors de risc principals són: el sedentarisme (inactivitat física); el tabaquisme; el consum abusiu de drogues o alcohol; l’obesitat; la diabetis –sobretot la que es produeix en persones grans-; la dislipèmia (alteracions dels lípids a la sang, sobre tot colesterol i triglicèrids) i la hipertensió arterial.

Per ordre d’importància són:

El tabaquisme; el colesterol (més de 250 mg/l. o més de 200 si hi ha altres factors de risc); i la hipertensió arterial (més de 140 de màxima i 90 de mínima: 14-9 com és diu normalment)

Després d’aquests que són bàsics, tenim l’obesitat, la diabetis tipus 2 i el sedentarisme.

A continuació vindrien els altres.

La recepta per actuar sobre els possibles factors de risc que tinguem és la dieta i l’exercici físic.

Sobre la dieta, es tracta d’evitar els greixos saturats (vaca, porc, mantega) i sobretot els greixos “trans” que es troben en els aliments preparats.

Important: Si hi ha antecedents familiars d’ictus, podem tenir una certa predisposició a patir-lo nosaltres i per tant haurem de ser dels més curosos en lluitar contra els factors de risc.

Una altra dada: una persona que ha patit un ictus te 10 vegades més de probabilitats de tenir-ne un altre.

S’aconsella que a partir dels 55 anys es faci una anàlisi cada 1 o 2 anys i tenir controlada la pressió arterial.

Tornant als hàbits, destacar que cal no fumar; reduir el pes; prendre poc alcohol, menjar amb poca sal; menjar molta verdura i fruita i fer exercici.

Tot el que mengem en un àpat hauria de cabre en un sol plat.

Una de les dades que permet conèixer si necessitem perdre pes és el perímetre abdominal (mesurat a nivell del melic). En homes, màxim 102 cms. i en dones 88.

La pràctica d’exercici ens protegeix de la majoria dels factors de risc.

És important no estar més de dues hores asseguts.

Caminar, pujar i baixar escales, fer de 3 a 6 vegades per setmana alguna activitat que ens faci suar i un parell o tres de cops a la setmana algun exercici que requereixi la utilització de la força.

Si no podem fer això, la OMS recoma fer uns 10.000 passos diaris en total (no cal per tant que siguin seguits). De mitjana, equival a dues hores caminant.

L’exercici s’ha de fer amb una intensitat moderada. Les pulsacions ens assenyalaran que és el correcte. Per saber-ho restarem a 220 la nostra edat. La freqüència cardíaca màxima teòrica estarà entre el 60 i el 85% de la quantitat que obtinguem.
Per exemple; una persona de 50 anys. 220-50=170: el 60% de 170 és 102 i el 85% 140- Així doncs, mentre aquesta persona, fent exercici tingui les seves pulsacions entre 102 i 140 per minut, ho estarà fent bé.

La Doctora Sañudo va comentar també els triangles de l’alimentació (dieta mediterrània) i de l'exercici. Les poso. S’expliquen bastant bé per si soles.


Piràmide exercici físic

Imatges: internet

2 comentaris:

  1. Tot el resum que tu ens presentes és el guió que sembla acordat i adoptat pels divulgadors de la salut en general. No conec que hi hagin veus discrepants, pel que dono per bó cada cop que em parlen d'aquest tema. També soc de l'opinió de que la gent en general no ens hauriem d'angoixar pel compliment estricte de totes les pautes, però si que adoptar unes normes bàsiques saludables. Perqué si no la Seguritat Social ho passarà pitjor encara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Completament d'acord amb el que dius. Res d'angoixar-se i tenir en compte aquell refrany que diu "Poco plato y mucho zapato", que ho resumeix tot plegat. També es bo pensar en aquells consells del Doctor Letamendi que són un encertat compendi de bons consells: "Vida honesta y ordenada,
      usar de pocos remedios
      y poner todos los medios
      de no apurarse por nada.
      La comida moderada,
      ejercicio y diversión,
      no tener nunca aprensión,
      salir al campo algún rato;
      poco encierro, mucho trato
      y continua ocupación."

      Elimina