NEURO-DESCONFERÈNCIA

 
Dia 28 de maig 2013. Lloc: Centre Cívic La Sedeta, de Barcelona.

Ponents: Jordi Camí, President de la Fundació Pasqual Maragall; Dra. Mara Dierssen; Dra. Sánchez Vives; Neil Harbisson; David Costa i Dr. Rafael de la Torre.

Ha estat la meva primera "desconferència", una experiència nova que m'ha semblat força interessant.

Aquest format busca trencar amb alguns dels aspectes menys engrescadors de les conferències clàssiques, fent d'una banda una utilització més variada del temps i una participació molt més activa dels assistents, a més de poder triar, entre varies opcions, el tema que l'assistent l'interessa més.

El plantejament d'aquesta, va ser el següent: Es presenta el menú de temes. Eren quatre: 1.- Sobre malalties degeneratives del cervell; 2.- Sobre la plasticitat del cervell; 3.- Sobre com la tecnologia pot ajudar a millorar les funcions del cervell i 4.- La relació entre exercici físic i memòria.

Cada tema va ser presentat als assistents per el corresponent especialista, durant només 10 minuts.

Després de escoltar-los a tots, la gent va triar quin era el que l'interessava més i es van formar quatre grups que es van distribuir en espais ben separats entre sí.

Aquests grups estaven integrats per joves científics, i gent no científica, és a dir, gent del carrer. La qüestió consisteix en que tothom pregunti al ponent el que vulgui, proposi idees i s'estableixi un debat sobre el tema del que es parla.

Al final, s'han d'escriure les conclusions i un portaveu de cada grup els ha de presentar a la totalitat de l'audiència.

En aquesta desconferència, i després de les reunions grupals, van pujar a l'escenari els anomenats "speakers corner"; científics que van exposar en un breu espai de temps aportacions relacionades o no amb els temes tractats.

Finalment es van presentar, també per part dels científics, una sèrie d'experiments curiosos relacionats amb la percepció cognitiva i sensorial. Seguidament es va oferir a tothom un pica-pica per rematar la desconferència.

Seria molt llarg parlar de tot el que vaig escoltar i veure, per això només resumeixo les conclusions del grup en el que vaig integrar-me (Malalties neuro-degeneratives):

La malaltia de la que es va parlar més va ser l'Alzheimer. La proteïna que es considera protagonista en aquesta malaltia, apareix, sense excepció, en tots els cervells dels malalts, però també, i aquí esta la sorpresa per a mi, en molts cervells de persones que no han desenvolupat la malaltia. Així que la proteïna és una condició necessària per que és produeixi el mal però no suficient.

Encara no hi ha tractament per la seva guarició i les investigacions van a les arrels del problema, és a dir a intentar trobar que passa quan és produeixen els primers símptomes de la malaltia, que sol ser entre 10 i 20 anys abans de desenvolupar-la.

Les estadístiques diuen que les persones que han tingut des de sempre una intensa activitat intel·lectual i la segueixen exercint tenen menys probabilitats d'emmalaltir.

Per prevenir o al menys retardar l'aparició d'aquesta i de moltes altres malalties neuro-degeneratives hi ha tres qüestions fonamentals:

1.- L'exercici físic

2.- L'exercici intel·lectual

3.- La Nutrició.

Sobre el punt 3, tenint en compte que el cervell es bàsicament una bola de greix, sembla que li va molt bé que consumin oli d'oliva, peixos, verdures i fruita (dieta mediterrània) i, curiosament carn de porc.

Es va concloure també que hi ha actualment una excessiva confiança en la utilització dels medicaments. El Doctor de  la Torre es partidari de moderar-ne el seu us i combinar-los amb pràctiques més naturals  com les que s'han descrit.

Finalment, el Doctor corroborà que les estadístiques ens diuen que els agents químics que ens envolten i estan presents en l'aire, l'aigua i els aliments influeixen negativament en la salut en general i en la del cervell en particular. Va assenyalar els que es troben en l'aigua d'una manera destacada.

També va dir que no hem d'oblidar que l'envelliment es la causa del deteriorament irreversible del nostre organisme. Va posar l'exemple de les dades de la població del Bergadà que treballava a les mines de carbó. La gent moria al voltant dels 40 anys. No hi havia cap cas d'Alzheimer enregistrat.