dilluns, 11 de febrer de 2013

CONTAMINACIÓ RADIOACTIVA NATURAL PER RADÓ



  El 5 de febrer de 2013, la Sra. Carmen Baixeras, física, va oferir, a la Sala d'actes del C.C. La Sedeta, una conferència amb aquest títol dintre del cicle XVIII Aula d'Ecologia.

El tema és la radiació que aquest element químic produeix dintre dels habitatges i la seva influència en la salut de les persones.

La ponent va començar explicant que vivim en un món de radiacions ionitzants, és a dir en un món radioactiu.

Des de la radioactivitat que rebem, per exemple del sol i de la resta d'astres, com la que emeten elements que es troben en alguns aliments (potassi, per exemple); la que ens arriba quan ens fan una radiografia, o un escàner, per exemple; la electromagnètica (línies d'altra tensió, telefonia mòbil, etc.).

Hi ha tres tipus de radiacions: alfa, beta i gamma, sent les primeres les menys perilloses i les últimes les més.

El radó és un gas radioactiu, inodor, incolor i insípid, que es troba dintre de les cases (habitatges, despatxos, hospitals, etc.). En funció de la concentració d'aquest gas a l'aire que respirem, els nostres pulmons podran o o no quedar amb danys.

La major o menor quantitat d'aquest element, depèn de diversos factors: materials de construcció emprats als edificis, naturalesa del terra, contacte amb el sol (baixos, subterranis)... Quanta més presència de Radi hi hagi més radó. Per exemple, en els hospitals on hi ha aparells de RX, la concentració serà elevada.

És sorprenent que en el nostre país aquesta qüestió és pràcticament desconeguda quan a altres llocs (EUA, Regne Unit) la gent, abans d'anar a viure a una casa vol saber la concentració de radó que hi ha en el lloc.

Això és així perquè s'admet científicament que el radó és la segona causa del càncer de pulmó per darrera del tabac.

Les poques mesures que s'han fet a Catalunya i Espanya diuen que la mitja de les concentracions registrades estan en la franja mitja-baixa. Tot i això hi ha grans diferències entre unes zones i altres. Per exemple a Girona es registren concentracions més elevades que a Barcelona.

Mentre arriba la sensibilització que hi ha a altres llocs, el consell dels experts per evitar que a les nostres cases s'acumuli aquest enemic invisible, és ventilar, al menys durant un quart d'hora al dia l'habitatge.

2 comentaris:

  1. Interessant text el teu, i per descomptat també ho devia ser el de la conferenciant. Quàntes coses no sabem eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar-ho també...sabem poc del molt poc.

      Elimina