dimarts, 23 d’octubre de 2012

"MÚSICA I CERVELL"

 
Aquest és el títol de la conferència que va fer la Dra. Mara Dierssen, neurocientífica, investigadora, Presidenta de la Sociedad Española de Neurociencia i adscrita al Centre de Regulació del Genoma de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Aquesta conferència forma part del cicle de conferències de salut, coordinades per la Dra,. Sánchez-Vives de l'Institut IDIBAPS (Corporació l'Hospital Clínic).

Lloc: Auditori del Centre Cívic Urgell (carrer Urgell, 145, Barcelona).

Data: 22 d'octubre de 2012.

Per començar, la Dra. Dierssen va projectar un vídeo de música clàssica (un fragment d'òpera) que a partir d'un moment donat i per la seva indicació, els assistents, només vàrem escoltar, al tenir que tancar els ulls.

Tothom va notar la diferència. Amb els ulls tancats es va incrementar el plaer de l'audició.

L'explicació és que quan en la percepció intervé més d'un sentit, en el cervell es produeixen interferències. Quan només hi ha un canal d'entrada, les interferències desapareixen i s'activa amb més potència el sistema emocional.

La música és un fenomen transcultural. Totes les cultures, des de les més primitives fins les més desenvolupades, la tenen i en totes s'observa l'impuls que porta a escoltar-la.

La musica acompanya i ha acompanyat cerimònies de tot tipus, ritus i s'ha utilitzat també per generar estats d'ànim...himnes, marxes, etc.

S'ha observat que la neurotoxicitat d'algunes drogues es potència amb determinats tipus de músiques (música "machacona" i a gran volum)

A més dels efectes emocionals i motivacionals de la música també s'han demostrat efectes positius sobre la cognició.

La música l'escoltem amb el cervell. Les orelles capten el so i a la clòquea, oïda interna, es processen les freqüencies i tot plegat es processat al cervell.

Amb l'edat es veu que pot augmentar el potencial creatiu de les persones. També algunes lesions genètiques o accidentals del cervell poden comportar habilitats extraordinàries. Doncs bé, amb la música s'activen moltes àrees del cervell que poden tenir determinats efectes positius.

Les cançons que triomfen son aquelles que aporten novetat però també tenen aspectes que ens resulten familiars. Quan escoltem música s'activa el hipocampo, on s'ubica la memòria que produeix imatges de records. També s'activa l'àrea del cervell que regula el moviment, el que fa que amb el ritme el cos comenci a moure's.

S'ha estudiat la música dels idiomes i s'ha vist que els compositors instrumentals escriuen música seguint les pautes de la música de la llengua que parlen. Cada idioma te una estructura musical determinada (pensem amb les diferències entre l'anglès, el francès, l'italià, l'alemany, etc.).

Un altre fet és que algunes lesions del cervell que impedeixen parlar a l'afectat, no impedeixen cantar. Això és deu a que la música s'arxiva en una àrea diferent de la memòria que les paraules.

Com s'ha dit, la música és capaç d'evocar moments viscuts. Si modifiquem una melodia, ja sigui el seu ritme o intensitat o la freqüència, també alterarem les emocions.

Pensem amb l'influencia de la música a les pel-lícules, per ambientar escenes de por, per exemple.

En publicitat s'utilitza per generar sensacions positives, com en els anuncis de cotxes, per exemple.

No tothom te la mateixa capacitat per escoltar i gaudir de la música i això te una component genètica.Tenir o no tenir "oïda" per la música; capacitat o incapacitat per entonar bé quan cantem...

L'entrenament musical afavoreix altres habilitats cognitives  i més que escoltant-la, fent-la. Vol dir-se, tocant un instrument encara es potencien més els efectes positius.

La causa de que la música ens afecti tan favorablement es que provoca la producció d'una substància al cervell, anomenada TROFINA, que te la propietat de ajudar-nos a a estar contents.

La ponent, que va fer diversos i divertits experiments amb els assistents a la conferència.

Finalment ens va aconsellar visionar la web de la Fundació Catalana Síndrome de Down i escoltar les peces musicals en les que participen nois i noies afectades per aquest síndrome.



2 comentaris:

  1. Al meu fill Marc, amb Síndrome de Down, les dues coses que més li agraden, i pràcticament les úniques, són l'aigua i la música. Amb aquesta te una especial
    sensibilitat, i la coneix. Quan sent els darrers compassos d'un disc ja et demana el canvi. I sap quin tipus de música vol en cada moment. El problema és que, com no sap parlar, l'has d'endevinar. Habitualment ja saps què vol, però si no l'encertes a la primera, ha de ser per eliminació, doncs no sap senyalar-te el que vol sinó el que no, i ja et
    pots imaginar què és això... Li agrada gairebé tot tipus de música, fins i tot clàssica, sempre i quan tingui una certa vivacitat i, preferentment, que hi hagi veus. Per tant, tot i que el seu nivell és
    bastant baix, en ell li provoca efectes emocionals i motivacionals, i de ben cert que li genera la producció de Trofina, la qual l'ajuda a estar
    content, com diu la doctora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort de que la música existeixi. És l'ùnic lleguatge universal. L'únic que permet que persones de totes les edats, races i condició del tipus que sigui puguin gaudir al mateix temps escoltant-la. Celebro que en Marc tingui el seu gust centrat amb la música i amb l'aigua. Per mi també son dos elements imprescindibles.

      Elimina