Aquest és el títol de la conferència que dintre del cicle temàtic "Tenir temps per viure millor", va donar el Professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Esquirol, el 9 d'octubre a la Sala d'Actes de la Biblioteca Vilapiscina i la Torre Llobeta
El conferenciant, brillant i proper, va explicar sobre el temps, allò que fa referència al temps que correspon a la nostra quotidianitat.
El temps, en general, és un concepte que ens pot portar molt lluny quan entrem en el seu anàlisi filosòfic, però amb l'acotació esmentada van fluir una serie de reflexions molt interessants.
Les accions que repetim cada dia, és a dir la rutina, lo quotidià, ens dona una clara idea sobre el nostre temps i el seu valor. Parlant de la rutina, veiem que, en general, és un concepte bastant desacreditat, quan, en realitat, segons Esquirol, te un gran valor. Les festes, i els fets extraordinaris que es produeixen fora de la rutina els valorem precisament per contrast amb aquesta. Si sempre fos festa, mai seria festa.
Hi ha una identificació entre temps i vida. Així quan ens donem temps, o donem temps, ens estem o estem regalant vida. Un exemple es quan dediquem una estona a visitar un malalt. El regal del nostre temps es un regal de vida.
Es tendeix a mesurar el temps. El rellotge sempre està present, quan, en realitat, el menys important és aquesta mesura. La intensitat amb la que vivim la vida i els moments son el que realment conta i no pas si ho fem o hi dediquem més o menys estona.
També es va tocar el tòpic "el temps tot ho cura". Es tracta d'una afirmació errònia. El pas del temps pot esmorteir els records però no guarir allò que creiem que no te cura o no l'ha de tenir.
El passat és del tot irrepetible i la memòria intenta suplir aquesta impossibilitat d'una manera virtual portant-nos el passat al present a través dels records. Qui més qui menys, en algun moment de la vida ens hagués agradat poder aturar el temps. En aquest punt fa referència al síndrome de Peter Pan, que valora com una obra amb molta profunditat filosòfica, precisament perquè el seu desig de no fer-se gran aborda aquesta qüestió d'una manera simbòlica molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada