dimarts, 29 de novembre de 2011

SABER ENVELLIR




Conferència de la Psicòloga Marta Pérez Salanova, professora de la UAB on imparteix l'assignatura Psicologia de l'Envelliment.

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca Sagrada Família. Acompanyava a la conferenciant Lluís Reales, periodista dedicat especialment a temes de ciència, medicina i medi ambient.


Data: 28 de novembre de 2011.

La vellesa no te gaire bona premsa. La gent gran acostuma a esdevenir invisible pels que no ho son.

D'una banda estem en una època on per primera vegada hi ha molta gent gran.

Sempre hi ha hagut persones que han viscut molts anys, però mai com ara.

Diem que en el nostre temps s'ha produït la democratització de la vellesa. La gent gran és una força majoritària.

D'altra banda, la nostra societat sol sobrevalorar la joventut, el que és nou, la productivitat, aspectes que afavoreixen aquesta esmentada invisibilitat dels grans.

Cal preparar-se per envellir; per la soledat, per la pèrdua de facultats i fer-ho a partir de reflexionar sobre tots aquests aspectes i actuar per portar-ho el millor possible.

El fet de que les dones tinguin una esperança de vida superior a la dels homes i que aquests, en la parella acostumin a ser més grans que elles, fa que siguin precisament les dones les que tenen més possibilitats de tenir que afrontar una part de la seva vida en solitud, que tampoc te bona premsa.

La solitud ben viscuda pot ser una experiència gratificant. Per això cal aprendre a ser autosuficient i passar-ho bé encara que no es tingui algú al costat.

Solitud no vol dir desconnexió amb familiars, amics, companys, etc.. Que per cert, s'han de cultivar perquè representen noves finestres obertes al món.

Els grans, sempre que siguin autosuficients solen voler independència per fer allò que els hi agrada. Fer allò que sempre ens ha agradat o hem volgut fer es important per sentir-se a gust a la vida.

Cal preparar-se abans de la jubilació per enfocar aquest aspecte tant important.

De cara als cuidadors de gent gran, ja sigui família, amics o professionals es destaca la importància de no tractar-los com a nens petits, el que no vol dir sense afecte. Això resulta humiliant pels vells i moltes vegades quan en son víctimes no s’atreveixin a dir-ho per por a ser tractats després amb menyspreu.

Cal entrenar-se també per situar-se en una posició òptima quan arriba el moment de les renúncies i les decrepituds.

El psicòleg Ericsson diu que en la sèptima etapa de la vida (la que correspon a l'edat molt avançada) els dos pols son la desesperació i la integració. El vell que sap integrar tots els records, coneixements i experiències de la vida viscuda, te una existència molt millor que el que s'instal·la en la desesperació del buit i el tot s'ha acabat.

Saber acceptar els dolors i les mancances, inclús econòmiques comporta viure millor. Persones amb un grau petit d'artrosi i la butxaca plena es mostren moltes vegades més desgraciats que altres amb més artrosi i la butxaca més prima.

És molt important responsabilitzar-nos de la nostra salut i el nostre benestar. Cal que ens cuidem en el menjar, l'activitat física, l'activitat mental, fomentar relacions i ajudar, si es pot als demés.

En el col-loqui es va parlar també de la importància del bon humor. Riure tot el que es pugui.

Si coneixem algú amb el que ens ho passem molt bé perquè riem molt, cal apropar-si sovint.

Cal també valorar el treball dels jubilats. Es tant important o més que el treball productiu. Els actes que fan els grans serveixen i molt.

Són importnants pel bon funcionament de moltes coses i per l'educació dels més petits tot transmetent els seus valors i experiències.

1 comentari:

  1. Aprofito per recomanar el programa "Respira" dirigit i presentat per Lluís Reales, que s'emet a les 22 hores dels diumenges a BTV (Barcelona televisió). Hi participa també la psicòloga Begoña Odriozola. Es toquen qüestions molt interessants i el seu tractament el trobo força encertat.

    ResponElimina