Aquest Centre d'Investigacions està al Passeig Marítim de Barcelona, a tocar de l'Hospital del Mar. Depèn del CSIC i vaig fer la visita guiada aquest mes de Novembre.
Diferents persones de cada un dels departaments van explicar amb detall en que consisteix la feina que es fa aquí.
L'edifici està dotat de tecnologia punta de cara a les tasques que te encomanades. Està connectat amb el mar que està a 300 metres i les aigües marines abasteixen peixeres, piscines i aparells que tenen fauna, flora, minerals, etc. pel seu estudi.
En la visita es veuen i es coneixen les meduses, que per cert, viuen aproximadament un any i encara se sap bastant poc d'elles.
Vistes l'aprop desperten admiració i una mica de por. Els filaments urticants sabem que ens poden fer la guitza si ens toquen.
Elles no ens veuen i quan estem al mar si en veiem alguna al costat nostre caldrà que ens hi allunyem poc a poc per no fer turbulències que ens les acostin. No ens atacaran mai.
Si finalment ens piquen, cal tenir en compte de no rentar-se mai la ferida am aigua dolça. Sempre amb aigua de mar. No gratar-se i tractar-la com si fos una picada d'ortiga, per exemple.
Vaig tenir la sort de veure una cria de tauró de tres mesos.
Els pescadors de Barcelona van trobar l'ou en les seves xarxes. Van portar-lo al Centre, on va néixer i l'estan alimentant. Es de la mida d'un cavallet de mar, peró sense cargolar.
L'arxiu d'espècies marines conservades en una espècie de formol es enorme. Hi ha peixos de totes mides i característiques. Aquest fons es comparteix amb Centres d'Investigació Marina de tot el món.
La secció de geologia estudia i controla els fons i els sediments.
Ens van mostrar tota mena d'estris per analitzar-los.
També ens van explicar la formació de la nova illa que s'està formant al costat de la Illa de Hierro, que és la mes nova de les Canàries i per tant la més allunyada de les costes D'Àfrica.
La més antiga es Lanzarote que està a tocar de la costa marroquina. Hierro te menys d'un milió d'anys i Lanzarote més de 8.
Al departament de medi ambient ens van explicar de manera pràctica com les emissions de CO2 que produïm afecten també els oceans.
Ja es registra un augment del Ph de l'aigua, que vol dir que s'esta fent més àcida. Si no es redueixen les emissions, d'aquí uns cent anys aquesta acidesa afectarà a tots els mol·luscs i coralls de manera irreversible ja que l'ácidesa perjudica el carbonat càlcic.
Finalment, es projectà un vídeo un ens fa la sensació de baixar des de el mateix nivell del mar fins 400 metres de profunditat.
A mesura que anem baixant va canviant la vegetació i la fauna.
S'expliquen les similituds amb els boscos i la fauna terrestre.
Resulta curiós i a la vegada trist i preocupant que els fons marins s'estiguin esquil-mant per culpa de la pesca abusiva.
De fet s'està produint la desforestació dels boscos marins que es on viuen moltes espècies i es protegeix-se'n els ous i les cries.
Cal que tothom es consciencii i les autoritats de tot el món en prenguin mesures per evitar que es culmini el desastre.
Una altra descoberta d'avui, la d'aquesta pàgina teva. Molt interessants els teus apunts. Encara no he vist els videos. Malgrat assistir a temes com aquests i similars, veig que resulta enriquidor saber amb qué es queda i amb qué no es queda cadascú en aquests actes.
ResponEliminaJOSEP LLUÍS: El contingut d'aquest bloc també em serveix a mi per fixar el que vaig escoltant en aquests actes i poder repassar un dia els continguts que potser d'una altre manera acabarien esborrant-se.
Elimina